L'alcalde d'Olot, Josep Berga (JuntxCat), ha plantejat que una de les funcions de l'Espai Cràter : la Fageda, el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida. Berga va comptar que, segons les últimes dades, 195.000 persones van fer servir els serveis d'informació del Parc Natural de l'accés a la Fageda l'any passat.

Segons Berga, l'última xifra és la base d'un càlcul que apunta en 350.000 les persones que cada any arriben a la Garrotxa per veure paisatge. Berga ha considerat que la zona volcànica és un patrimoni únic i que una de les formes de conservar-lo i protegir-lo serà l'Espai Cràter. És a dir, l'Espai Cràter absorbirà bona part dels visitants.

L'alcalde va explicar la relació entre l'Espai Cràter i la Zona Volcànica de la Garrotxa a l'aprovació de la creació del servei que va tenir lloc a l'últim ple. L'acord va tirar endavant amb els vots de JuntsxCat i el PSC i els vots en contra de la CUP i ERC.

Berga va avançar que l'acord estableix que l'Ajuntament assumirà la gestió directa, perquè ho considera la millor fórmula. Va avançar que hi haurà un consell motor que ja fa molts mesos que treballa en la definició del projecte i un consell científic que garantirà que els continguts científics siguin els correctes.

Va afegir que el preu d'una entrada serà de vuit euros i que la previsió és obrir-lo al públic el setembre de l'any vinent. Va explicar que hi haurà un temps de promoció, en el qual l'entrada serà gratuïta.

Va assenyalar que hi haurà un espai expositiu de 440 m2 i una sala d'actes de 140 m2, que podrà acollir 90 persones, i que hi haurà cabina de traducció, aula educativa i laboratori del paisatge a la part de l'altell.

L'aprovació de la gestió de l'Espai Cràter va contenir les exposicions dels portaveus de l'oposoció. El representant de la CUP, Lluís Riera, va retreure que primer s'hagués decidit fer-lo i, ara que està a la recta final, es decideixi la manera de gestionar-lo. Va trobar malament que el servei de begudes i menjar estigui previst sobre la base de màquines de venda automàtica. Riera va explicar que les màquines de venda automàtica són una manera de promoure una alimentació poc saludable.

De tota manera, es va mostrar satisfet que la gestió de l'Espai Cràter sigui «directa, de forma participada i municipalista». Va posar sobre la taula la possibilitat d'externalitzar el servei educatiu i la botiga. Riera va criticar el cost econòmic de l'Espai Cràter i va dubtar que els ingressos de les entrades serveixin per tirar endavant l'equipament.

En referència a la crítica a les màquines de venda automàtica feta per Riera, Josep Guix (PSC) va aconsellar que hi posin «alguna poma i alguna torrada i ja seran més saludables». Guix va definir el projecte de l'Espai Cràter com una manera de dignificar la ciutat. Va comparar el gaudícentrereus, amb l'Espai Crater. «Si el centre de Reus funciona, per què a Olot no pot funcionar l'Espai Cràter», va raonar.

Josep Quintana (ERC) va contestar que el centre de Reus no es pot comparar amb el d'Olot perquè Gaudí no té cap edifici a Reus i, en canvi, a Olot hi ha molts volcans. Quintana va plantejar que a Olot hi ha moltes sales d'actes. Hi va votar en contra per coherència amb el que havien fet abans.