El Bisbat de Girona una xifra lleugerament superior a la de 2018, quan van ser 11,9. Malgrat aquest discret increment, tanmateix, destaca la reducció que han experimentat les aportacions dels fidels, que han passat de suposar un 60% dels ingressos de la diòcesi gironina a només un 53%. Aquesta davallada s'explica, sobretot, per la caiguda d'aportacions a través de la declaració de la renda, que han passat de suposar un 23,66% a un 19,65% dels ingressos. En canvi, els ingressos derivats del patrimoni s'han incrementat substancialment, ja que han passat de significar un 14,85% a un 27,08%.

Amb motiu del Dia de l'Església Diocesana -també conegut com a Jornada de Germanor-, el Bisbat ha fet públiques algunes de les seves principals dades econòmiques, tot demanant als seus fidels que contribueixin, amb les seves aportacions, al sosteniment de l'activitat de la diòcesi. «Les aportacions voluntàries són una peça clau perquè l'Església segueixi desenvolupant la seva tasca pastoral i social», apunten des del Bisbat.

Enguany, aquesta crida és més necessària que mai, ja que les aportacions dels fidels -ja fos a través de les col·lectes o de la creueta de la Declaració de la Renda- van patir un retrocés considerable: dels 12.019.744,09 euros que va ingressar la diòcesi de Girona, poc més de la meitat -un 53%- procedien d'aportacions voluntàries de fidels, una xifra que durant el 2018 s'havia elevat fins a un 60%. La reculada es va notar, sobretot, en les assignacions a través de la Declaració de la Renda, que van passar de suposar un 23,66% dels ingressos del Bisbat fins a només un 19,64%. Pel que fa a les aportacions dels fidels a través de col·lectes, tant ordinàries com extraordinàries, van passar de significar un 35,9% dels ingressos a un 33,51%.

Més ingressos de patrimoni

Tanmateix, el descens de les aportacions dels fidels s'ha vist compensat per un increment d'altres conceptes, especialment pel que fa als ingressos de patrimoni i altres activitats, que han passat de suposar un 14,85% a un 27% del total. Els altres ingressos corrents suposen un 7,38% del pressupost del Bisbat, i els ingressos extraordinaris signifiquen el 12,39%.

Pel que fa a les despeses, la principal aportació correspon a les activitats pastorals i assistencials, que s'emporta un 30,56% del total. A continuació hi ha la conservació d'edificis, que requereix un 22,13% del pressupost, les despeses extraodinàries, que se n'emporten un 12,68%, i les retribucions i despeses socials del personal seglar, amb un 12,22%. Finalment, les altres necessitats de finançament s'emporten un 12,01% dels diners disponibles, les retribucions i despeses socials del clergat en reben un 10,01% i els centres de formació es queden amb el 0,39%.

En la seva carta setmanal amb motiu de la Jornada Germanor, el bisbe, Francesc Pardo, assenyala que «com a Església, tenim la missió i el deure que la nostra generació escolti la Bona Notícia de Jesús Salvador i la pugui celebrar, viure, oferir i transformar-la en ajudes, companyia, educació i resposta a les diverses necessitats humanes».

Pel que fa a altres dades de la diòcesi, aquesta compta, actualment, amb 128 preveres, dotze diaques permanents, tres seminaristes, 43 laics amb nomenament per presidir celebracions, 610 catequistes, 434 religiosos i religioses de les diverses congregacions. Tots ells atenen les 394 parròquies que formen part de la diòcesi i el conjunt de l'activitat pastoral. Pel que fa a Càritas, té 50 centres, 66 projectes i programes, 24.553 persones ateses, 56.236 persones beneficiades, 135 professionals i 2.758 voluntaris i voluntàries.