La segona onada de la pandèmia de covid-19 està reportant tres vegades més de casos positius a la Regió Sanitària de Girona, però al mateix temps provoca tres vegades menys de mortalitat que en la primera onada fase a la primavera. Aquesta és una de les conclusions que es van presentar ahir en el transcurs de la VI Jornada de Pneumologia dels Hospitals Dr. Josep Trueta i Santa Caterina de Salt, que degut a les restriccions vigents s'ha fet virtualment per primera vegada. Aquest any girava entorn de la pandèmia de la covid-19 i els seus efectes. Hi van participar 250 professionals sanitaris que van orientar les seves intervencions no tan sols a explicar l'experiència viscuda als seus respectius àmbits sanitaris, sinó també a posar en comú els coneixements adquirits respecte a aquesta malaltia.

Menys impacte assistencial

El cap de la Unitat de Suport a la Recerca de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, Rafel Ramos, va presentar una comparativa entre l'impacte de la primera onada i l'actual, i en va extreure conclusions com que actualment els hospitals estan atenent només una tercera part dels pacients amb patologia de base, en comparació a fa uns mesos, una circumstància que s'atribueix a la gestió dels dispositius d'atenció primària en la protecció d'aquest col·lectiu de risc. Ramos també va comparar la xifra de positius que van requerir ingrés hospitalari a la primavera (17,2% dels positius) amb la fase actual (3,1%), i d'aquests també el percentatge que havia d'ingressar a l'UCI (1,8 versus 0,64%). Pel que fa a la mortalitat hospitalària, tot i detectar-se ara tres vegades més de casos positius, l'índex de defuncions ha baixat del 2,9% de la primera onada al 0,21% actual. Això s'atribueix, d'una banda, als resultats dels cribratges i als nous protocols sanitaris, que s'han adaptat a l'heterogeneïtat del territori, i de l'altra a l'especial cura que s'està tenint amb els col·lectius més vulnerables, que es protegeixen molt més.

Un altre aspecte que s'ha destacat és el canvi que s'ha produït en la pràctica clínica, ja que a diferència del que era habitual, basar-se en l'evidència científica, els facultatius van basar la seva actuació segons la seva experiència i intuïció.