Fins a 6.692 estrangers han obtingut la nacionalitat espanyola durant l'any 2019 a Girona. Es tracta d'una xifra que ha anat molt a l'alça, gairebé s'ha triplicat respecte a l'any passat. Això representa un increment molt notable, després d'anys de davallades per aconseguir aquest estatus a Espanya. Això suposa que les nacionalitzacions han pujat més d'un 162% en un any. Ja que el 2019 se n'havien obtingut 2.549, segons les dades de la Secretaria d'Estat de Migracions.

L'increment d'obtenció de la nacionalitat espanyola rau en el fet que moltes persones d'edat molt joves han obtingut aquest estatus després d'haver nascut aquí i també, perquè hi ha estrangers que fa molts anys que treballen a Espanya. Cal recordar que havia anat de baixa entre els anys 2013 i 2017 sobretot, acusa dels anys de la crisi que van provocar que molts dels estrangers en comptes de quedar-se a Espanya optessin per tornar al seu país d'origen o anar a altres països.

Les dades públiques de la Secretaria d'Estat de Migracions mostren que de les 6.692persones que durant l'any passat van aconseguir la nacionalitat, 3.170 eren homes i, en canvi, les dones van passar per davant, amb 3.522 casos.

Quant a les formes d'adquisició de la nacionalitat espanyola, en 1.146 casos van ser per portar 10 anys de residència a Espanya i 2.003 amb dos anys.

Cal destacar, però, que el grup de persones que s'ha nacionalitzat més és el que ha nascut a Espanya. Són fins a 3.155 persones. D'aquestes, per grups d'edat es pot comprovar que fins a 2.146 persones pertanyen al grup de 5 a 14 anys. És a dir, joves que els seus pares van venir a treballar segurament fa anys aquí i que s'hi han establert. La major part són nens (1.151) i la resta, 995, nenes.

Àfrica, al capdavant

Si s'analitza per continents, Àfrica és d'on procedeixen la major part de persones nacionalitzades. Concretament, el primer país d'origen dels estrangers que van aconseguir la nacionalitat espanyola és el Marroc, amb 2.528 persones. El segon país amb més persones que viuen a Girona i han obtingut aquest estatus és ja a l'Amèrica Central: Hondures, amb 985 persones. El tercer lloc del podi és per al Senegal, amb 337 persones. L'Índia ocupa el tercer, amb 333 persones nacionalitzades. En quart terme hi ha Bolívia, amb 269 persones, i el cinquè país de procedència és Colòmbia, amb 200 persones. La resta (801) de persones nacionalitzades espanyoles són procedents de multiplicitat de països del món.

Que la major part dels estrangers que s'han nacionalitzat procedeixin o ja siguin segones generacions de procedents d'Àfrica o Amèrica del sud o central té força lògica. Ja que, d'una banda, hi ha la proximitat i el veïnatge amb aquesta zona del planeta i que tradicionalment és una de les fonts d'immigració d'Espanya. I d'Amèrica central i del sud, en els darrers anys moltes persones que han vingut a viure a la província.

11 anys amb dades baixes

L'obtenció de la nacionalitat a les comarques de Girona ha anat fluctuant amb els anys i per trobar dades similars a les de l'any 2019 cal traslladar-se fins al 2013. És l'únic any, dels últims 11, que s'ha superat la barrera de les 7.000. En total es van nacionalitzar fins a 7.285 persones. A partir de llavors, i segurament per la situació de crisi, ha anat a la baixa i no s'havien superat els 3.000 casos fins a l'any passat.