08 de novembre de 2020
08.11.2020
Diari de Girona

Isaías Taboas: «Contemplem que l'AVE 'low cost' arribi a Girona»

Nomenat el juny de 2018 després de set anys a la Secretaria d'Estat de Transport, coneix bé Renfe, ja que fa dues dècades va arribar a ser-ne el director de Comunicació i Relacions Institucionals

07.11.2020 | 23:41
Isaías Taboas: «Contemplem que l'AVE 'low cost' arribi a Girona»

Quins efectes està tenint la pandèmia a Renfe?
Des del punt de vista de l'activitat, hem mantingut el 100% dels serveis públics de rodalies, també a Catalunya. En mitjanes distàncies estem actualment en un 54% de l'oferta i en serveis comercials freguem el 50% de l'oferta habitual.

La demanda ha baixat...
Ara estem amb un 23% de la demanda pel que fa a les mateixes dates de l'any passat. Això és un problema.

I l'ocupació?
És de poc més del 20%. Això suposa una caiguda d'ingressos.

Són les majors pèrdues de la història de Renfe?
Això seria molt dir. Són les majors pèrdues de Renfe des que Renfe és només Renfe. Però és un problema mundial. Seran de l'ordre dels 200 milions d'euros davant els 100 milions de beneficis del 2019.

Si les restriccions a la mobilitat es mantenen augmentaran aquestes pèrdues?
Hi ha quatre elements que influeixen: la pandèmia, l'evolució del PIB i de l'atur, i el teletreball. Si la gent teletreballa no es desplaça i deixem d'ingressar diners per bitllets. Menys del 10% dels clients de l'AVE generen el 50% de l'ocupació. Són viatgers de negocis i qualsevol canvi significarà un canvi dels ingressos.

El teletreball està modificant els plans de negoci de Renfe a curt termini?
Sí. El teletreball i la teleformació, que també té impacte en les mitjanes distàncies i en rodalies. El 24% dels clients de Rodalies les utilitzen per motius d'estudi. Si la teleformació creix tindrà una repercussió en Rodalies. Aquesta pèrdua de viatgers ens ha obligat a replantejar el pla estratègic per accelerar tres coses. La primera és com atraure més viatgers al tren. La solució és la posada en marxa de la nova plataforma de mobilitat 'Renfe As A Service' (Raas) que ens proporcionarà entre el 2021 i el 2024 més de 100 milions d'euros en ingressos de captació de nous viatgers que si no tinguéssim aquesta plataforma no vindrien. La segona mesura és incrementar els ingressos per la via de la internacionalització. Ens havíem proposat que els ingressos internacionals fossin de el 10% del total en el 2028 però ja hem vist que era fàcil d'aconseguir i hem situat aquest percentatge en el 20%. El tercer camp és ser més eficients internament i utilitzar millor els recursos per gastar menys i mantenir marges de resultats positius.

Per a l'any vinent Renfe preveu 857 milions d'inversió. Quina part serà a Catalunya?
Uns 262 milions es destinaran a Catalunya, una mica més del doble del que es va invertir l'any passat i l'anterior.

En què exactament?
A Catalunya volem créixer. L'objectiu és créixer en el servei públic: passar de 450.000 passatgers al dia a més de 600.000 al dia. Amb millors estacions, accessibilitat i informació. I nous trens, ja que des del 2006 no es compren trens de rodalies. I que no es saturin els túnels de passeig de Gràcia o els del carrer d'Aragó, per exemple.

Hi ha un pla d'infraestructures de la Generalitat...
El pla de Pere Macias és molt bo. Perquè posa un conjunt d'obres que es poden fer molt ràpidament, de petit impacte econòmic i fàcils d'executar, però que tenen una repercussió immediata.

Quins plans institucionals té Renfe per a Catalunya?
Crearé un consell assessor per a Renfe a Catalunya amb representants de la societat civil, empresarial i dels sectors perquè ens ajudin a prendre el pols de la societat catalana. Per exemple, posarem la direcció del negoci de mercaderies multiproducte a Barcelona, ja que prefereixo que estigui a Barcelona el centre de decisió d'una àrea que creixerà molt.

Hi ha la la possibilitat de crear un consorci per gestionar rodalies com va proposar Foment?
Rodalies està traspassada. És competència de la Generalitat, que és client de Renfe. És veritat que la diferència entre el que costa el servei i el que es cobra el segueix pagant l'Estat a Renfe i no s'ha transferit a la Generalitat. Són uns 250 milions d'euros. El traspàs de rodalies a la Generalitat només depèn que ens pagui qui ens encarrega el servei, que és la Generalitat. És ella la que decideix els serveis de Renfe a Catalunya a Rodalies. Quan vol que hi hagi alguna cosa addicional al que cobreixen els pressupostos de l'Estat, es generen unes despeses i es factura.

Però cal un contracte...
Vull signar un contracte de Renfe amb la Generalitat com el ja està signat amb l'Estat. Si no hi ha un contracte no és possible emprendre determinades inversions. Perquè el Tribunal de Comptes podria posar pegues a fer inversions sense un contracte que justifiqui els deutes a assumir per dur-lo a terme. És important. I aquest contracte no hi és perquè la Generalitat no vol signar cap contracte fins que l'Estat no traspassi la competència.

Quan es posarà en marxa el servei «low cost» d'alta velocitat amb l'AVLO?
L'AVLO es posarà en funcionament quan el mercat estigui en condicions d'absorbir un tren d'aquestes característiques, que necessita anar molt ple per ser rendible. M'agradaria que fos a principis de l'any que ve, però dependrà de les necessitats de viatjar de la gent. L'AVLO està pensat com un tren per captar els que no utilitzen el tren d'alta velocitat o de llarga distància. Un públic jove o famílies que utilitzaven autobús o cotxe.

Girona, Figueres, Tarragona, Lleida?
Sí. Contemplem l'opció que a més dels Barcelona-Madrid hi hagi algun tren que pugui captar viatgers de Girona, per exemple, que vulguin anar a Madrid. Hem pensat en com fer que el tren sigui més rendible. Podem buscar tots els preus i tots els públics i això és un avantatge. Qui vol anar a Madrid i li és igual una hora o una altra s'adapta als horaris i tindrà al seu abast l'AVLO.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit