Un 65% dels metges gironins admet que pateix estrès, fatiga o dolor en la seva pràctica assistencial diària com a conseqüència de la crisi epidemiològica que estem vivint des del mes de març. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu de l'estudi Repercussions de la COVID sobre la salut i l'exercici professional dels metges i metgesses de Catalunya de la Fundació Galatea, entitat que treballa en la prevenció i promoció de la salut dels professionals sanitaris, i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (Institut d'Economia de Barcelona iEB-UB). D'entrada, es va dur a terme amb les dades dels quatre col·legis de metges catalans però s'han separat les xifres dels professionals de la demarcació de Girona
Aquest estudi -que ha enquestat 215 professionals mèdics gironins- també determina que un 34,2% dels metges afronten menys preparats la segona onada respecte al 19% previ a la pandèmia i al 44% del període àlgid del virus. Així mateix, un 32,6% dels professionals de Girona tenen actualment indicadors d'estrès, respecte al 18,6% d'abans de la pandèmia i al 40% viscut durant l'impacte més fort del virus.
I és que un 24,2% dels enquestats tenen dificultats per dormir o bé es desperten espontàniament a la nit. Es tracta d'un percentatge una mica inferior respecte al 32,6% dels professionals que es van trobar amb els mateixos problemes durant la primera onada de la pandèmia però notablement superior al 13% de professionals que manifestaven aquests símptomes abans del coronavirus. «Aquestes dades són les més preocupants. La segona onada està angoixant molt i no pot ser que hi hagi un percentatge tan elevat de metges que no tinguin un estat anímic i de salut òptim per afrontar-la», explica Vilaplana.
D'altra banda, també destaca dues parts positives. «Com a visió global, em sorprèn gratament que les dades de Girona siguin millors que la mitjana catalana. També cal destacar que, mentre un 34% de metges estan més cansats, n'hi ha un 36,7% que afronten la segona onada més preparats tant físicament com anímicament».
Deixar la professió
Si s'analitzen algunes de les dades de la primera onada, la més sorprenent és que un 16,8% dels metges s'ha plantejat deixar la professió, tot i que és una xifra inferior al 22,2% del conjunt de Catalunya. D'altra banda, un 6,6% ha hagut de demanar la baixa pel fet d'haver donat positiu en un test covid i un 8,2% l'ha hagut de demanar pel coronavirus, sense ser positius. Totes dues xifres també són inferiors a la mitjana catalana.
De les persones enquestades no n'hi ha cap que hagi hagut de ser hospitalitzada pel coronavirus. D'altra banda, un 17,8% sí que té algun company que ha estat ingressat, xifra similar a la mitjana catalana. Seguidament, les repercussions de la covid-19 en l'àmbit familiar han sigut bastant notòries. Un 30,2% s'ha hagut d'aïllar de la seva família i un 32,1% té algun familiar que ha estat hospitalitzat.
Una altra dada destacada és que gairebé la meitat dels metges gironins que han participat en l'estudi, un 42,9%, s'ha hagut d'enfrontar a conflictes/dilemes ètics/deontològics durant el període de la covid-19. Aquesta dada és l'única que supera la mitjana de tot Catalunya. També és cert que un 37,2% no s'ha trobat en aquesta situació.
Definitivament, si bé entre el juliol i l'agost, moment de les enquestes, els resultats van millorar respecte del moment crític, no s'han recuperat els nivells previs a la pandèmia.
«Cal més personal»
Josep Vilaplana remarca que «fa falta més personal, sobretot d'infermeria, ja que hi va haver una manca de previsió absoluta i és un col·lectiu molt precaritzat», detalla el president del Col·legi de Metges de Girona. Respecte a la solució d'oferir hores extres al personal mèdic, Vilaplana destaca que «a curt termini funciona però no es pot allargar, la mateixa enquesta constata el cansament que pateixen la majoria de professionals». Finalment, reitera que és important avançar cap a la «descongestió de tasques burocràtiques per part dels metges, és per això que cal contractar personal d'administració i d'infermeria que donin suport a la nova realitat assistencial», conclou.
