Nascuda a Iran A les comarques gironines té una presència minoritària -només consta un centre de culte a tota la província, segons la Direcció General d'Afers Religioses-, però tot i això ha fet arrels a la demarcació, i molt especialment a Girona ciutat, on compta amb una comunitat d'una quinzena de membres. Sis són d'origen persa, sis més gironins i també n'hi ha dos d'hondurenys. A més, la religió també té membres a Banyoles, Blanes i Figueres.

Els orígens de la comunitat bahá'í a la ciutat de Girona es remunten a l'any 1974, quan Homayun i Katy, una parella d'origen iranià que vivia a Cerdanyola del Vallès, van decidir establir-se a Girona, des d'on van donar a conèixer la seva fe a veïns i familiars. L'any 1988 es va constituir la primera assemblea local, i actualment segueixen trobant-se per fer les seves celebracions i activitats habituals. Com que no disposen d'un local on exercir el culte, es troben, de forma rotatòria, a les diferents llars dels seus membres. L'Aida -filla de Homayun i Katy- és una de les integrants de la comunitat, que explica que la fe bahá'í és encara molt poc coneguda a les comarques gironines, mentre que a l'Iran -el seu país d'origen- està durament perseguida, a causa de les seves divergències amb l'Islam.

La fe bahá'í segueix els preceptes de Bahá'u'lláh, que al segle XIX es va proclamar missatger de Déu a la Terra. Aquesta religió es caracteritza per la unitat de Déu, la unitat de la religió i la unitat de la humanitat: per als bahá'í, existeix un sol déu, encara que a cada moment de la història s'ha revelat a través de diferents profetes -com Buda, Abraham, Moisès, Jesús i Mahoma, entre d'altres- tenint en compte el context social i històric. Per a aquesta fe, Bahá'u'lláh és la manifestació més recent de Déu, tot i que això no vol dir que sigui l'última. A Catalunya, hi ha un miler de persones que professen aquesta fe, que entre els seus principis conté el de la igualtat de drets i oportunitats entre l'home i la dona; la lliure i independent investigació de la veritat -els seus membres s'hi han d'adherir per desig propi, ja que no poden fer proselitisme-; l'harmonia entre ciència i religió com a potes fonamentals del coneixement; l'eliminació dels extrems de pobresa i riquesa; l'educació obligatòria de tots els infants i el principi d'unitat en la diversitat: per a ells, la «família humana» és una de sola, amb tota la diversitat que això comporta. D'altra banda, també tenen algunes lleis que han de complir, com una oració obligatòria cada dia, un dejuni al març i la prohibició de prendre drogues, alcohol i «murmurar» -és a dir, criticar- sobre els altres.

A les comarques gironines, la comunitat bahá'í es reuneix per a celebracions i activitats diverses. En l'àmbit intern, una de les principals celebracions és la «festa dels dinou dies», que, com el seu nom indica, celebren cada dinou dies, que són els que conformen el mes bahá'í. Aquesta celebració consta de tres parts: la primera, més devocional, amb oració i lectura de textos; a continuació, la part més «administrativa», en què es donen a conèixer les novetats de la religió a escala local, nacional o internacional, i finalment la part més social, dedicada la convivència, que pot acabar amb un àpat.

Amb un caràcter més obert, el col·lectiu celebra els nou dies sagrats de la fe bahá'í al llarg de l'any -relacionats amb la història de la religió, com per exemple la data de naixement i mort del profeta- i l'Any Nou bahá'í, que se celebra el 20 i 21 de març.

A banda de les celebracions, la comunitat també porta a terme, de forma regular, activitats per a infants, joves i adults. Per als més petits -des de que tenen quatre o cinc anys fins als 11-, es fan activitats educatives dedicades a desenvolupar la seva vessant moral, tot treballant diferents temes relacionats amb les qualitats humanes, com ara la paciència, l'amistat o l'amor. Entre els dotze i els quinze anys hi ha els grups prejuvenils, que compten amb un animador per tal d'ajudar els adolescents a desenvolupar el seu esperit crític i a posar el seu talent al servei del seu barri o ciutat. A partir dels quinze anys, ja poden començar a participar en els anomenats «cercles d'estudi»: trobades amb amics o coneguts on es treballen textos bahá'í per «transformar-se individualment i transformar la societat», segons explica l'Aida. Finalment, per als adults hi ha les activitats d'oració, on es fan pregàries individuals -ja que l'objectiu és connectar amb Déu- però de forma col·lectiva.