Les residències de la Regió Sanitària de Girona han començat a fer PCR seqüenciades cada 15 dies a tots els seus treballadors amb el sistema d'automostra, que permet que cada professional es faci ell mateix la prova mitjançant frotis nasal. Equips d'atenció primària s'encarreguen de gestionar les peticions, la logística i la revisió dels resultats i els professionals sanitaris de les residències, de supervisar que les extraccions es facin correctament.

Aquest mètode es va començar a aplicar el 28 d'octubre a algunes residències de l'Alt Empordà i s'ha anat estenent a la resta. L'objectiu és detectar casos asimptomàtics i evitar contagis en aquests centres, on la majoria dels residents són persones vulnerables.

Els centres residencials de la Regió Sanitària de Girona comencen a fer cribratges als seus treballadors per detectar casos de coronavirus a través del sistema d'automostres PCR. Les proves, que es fan seqüenciades cada 15 dies, busquen evitar que la covid-19 entri a les residències i tingui l'impacte que hi va tenir en la primera onada. El sistema permet detectar casos asimptomàtics entre el personal, que és qui més fàcilment pot introduir el virus en aquests centres.

Per fer-ho, els professionals d'infermeria dels equips d'atenció primària de referència de cada residència -els anomenats gestors de residències- s'han encarregat de fer la formació als professionals sanitaris dels centres residencials, als quals encarreguen la supervisió de les autopreses per garantir que el frotis nassal es faci correctament i la mostra sigui vàlida.

El sistema és senzill: s'han d'introduir el pal de mostra a uns dos centímetres a cada orifici nasal i el mateix professional etiqueta el tub. D'aquesta manera, s'evita desplaçar a cada centre personal sanitari i el cribratge és més àgil.

Des dels CAP, a banda de la formació prèvia, s'assumeix tota la part logística i d'organització. En concret, preparen els fulls de petició de PCR, les etiquetes d'identificació de les mostres recollides, es prepara el material necessari per a les extraccions i es fa arribar als centres. Els professionals d'infermeria d'atenció primària també es fan càrrec de la revisió dels resultats de les proves i de fer les notificacions dels casos positius a partir dels quals es prenen les mesures oportunes.

És el cas de la Clara Sendra, la gestora de residències del CAP de Taialà, que en gestiona 22. Sendra remarca la importància de poder realitzar aquest tipus de cribratge. "Permet evitar que la covid entri a les residències", explica. Diu que el sistema és molt senzill i que no està demostrat que sigui menys afectiu. De fet, recorda que aquests cribratges es fan a persones sense clínica, ni contactes estrets ni símptomes.

Per iniciar els cribratges, la Comissió de centres socials de caràcter residencial de la Regió Sanitària de Girona va fer una classificació de les residències segons si eren de prioritat alta (les que s'han de fer primer perquè no han tingut casos i, per tant, no hi ha immunitat comunitària i amb dificultat per sectoritzar) o de prioritat baixa (les que ja havien tingut molts casos i, per tant, una immunització interna).

A partir d'aquesta classificació, els professionals que s'encarreguen de les residències de cada equip d'atenció primària han establert un calendari per la realització de les automostres per garantir que es facin de manera esglaonada i facilitar, així, el processament posterior de les mostres al laboratori.

Protegir a la gent gran

La residència Puig d'en Roca de Girona és una de les que aquest dimarts s'ha sotmès al cribratge. És una de les considerades "centre verd". Durant la primera onada van tenir una afectació important, però ara estan "nets tant d'usuaris com de professionals". La seva directora, Ester Campmol, remarca la importància de fer les proves perquè permet fer feina de "prevenció molt important". "Ens permet, de manera ràpida, saber en quina situació estem per prendre les mesures que calgui i poder protegir a les persones grans", insisteix.

Admet que tenen "por" que la situació viscuda al mes de març es torni a repetir, però remarca que tothom n'ha "après" i que des d'aleshores s'han pres moltes mesures. "Les proves ens permeten tenir el personal identificat i poder atendre la gent gran amb més seguretat", afegeix. Una de les treballadores del centre que aquest dimarts s'ha fet una automostra, la Núria Panedas, per la seva banda, explica que és "fàcil de fer" i que no és tant molest com l'altre.

Nou protocol

A Catalunya es va començar amb les proves de cribratge de la covid-19 amb frotis naso-faringi, després es va passar al frotis nasal i ara s'ha ampliat a l'automostra. Posar en marxa el sistema permet millorar en eficiència i capacitat del cribratge, malgrat que es perdi certa sensibilitat de les proves.