«No n'hi ha prou amb demanar esforç i paciència als empresaris, sinó que calen ajudes públiques». La frase, pronunciada pel president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT), Santiago García-Nieto, posa de manifest la dramàtica situació del sector i, alhora, pot servir de resum de la jornada «Nous escenaris per al turisme. Reflexions i reptes», organitzada per la Fundació Jordi Comas i l'Agència Catalana de Turisme, celebrada ahir a l'Espai Caixa de Girona. Bona part dels ponents van anar per aquest camí, com el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas, que va qualificar les ajudes al sector de «poques i mal gestionades». Hi va haver també temps per a l'optimisme, quan es va presentar un estudi de Caixabank que assenyala que a les comarques de Girona la despesa turística ha caigut aquest estiu, de mitjana, un 20%, mentre que a la resta de l'Estat espanyol la baixada ha arribat al 40%.

Pel que fa a les perspectives per al 2021, el responsable d'Hotels & Tourism de la direcció territorial de Catalunya de CaixaBank, Albert Pascual, va afirmar que «són moderadament optimistes, sempre i quan es comenci a generalitzar la implantació de vacunes i testos ràpids en origen i en destí i el turista tingui més confort al viatjar». Segons aquest expert, aquest any el PIB turístic espanyol ha sigut només un 35% del de 2019, i -«si tot es fa bé», va insistir-, el 2020 podria arribar a ser un 70% del de 2019. Una xifra que, a parer de Martí Sabrià, patró de la Fundació i gerent de Costa Brava Centre, tots els presents signarien amb els ulls tancats.

García Nieto, president de la patronal hotelera catalana, es va mostrar molt crític amb les administracions, tant amb la catalana com amb l'espanyola -va titllar els dos governs de «vergonya»-, tot recordant que el sector està al límit. Va explicar que al País Basc, on els hotels han tingut pèrdues molt menors que a Catalunya, els ajuts han sigut més importants i més ràpids. A més, a més, va advertir que caldrà seure amb els sindicats per tractar els temes de contractes i sous, ja que «l'escenari ha canviat».

La degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, Anna Garriga, membre del grup d'experts que ha creat la Generalitat per dissenyar la sortida de la crisi, va criticar que les mesures es prenen tard i va incidir que «no es pot tancar tot un sector i deixar-lo sense ajuts». Garriga va revelar una de les propostes que el grup d'experts ha fet al Govern: que deixi de treballar al marge dels experts.

Tremosa confia en la vacuna

El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, que va inaugurar la jornada, espera que l'arribada de tests ràpids permeti començar a recuperar-se l'economia i, en concret, un sector com és el del turisme.

«Tinc l'esperança que, en pocs mesos, tinguem un sistema de test ràpids, fiables i barats, distribuïts massivament», va assenyalar. Tremosa va explicar que «la taxa d'estalvi està en rècords històrics a tot el món», de manera que la previsió dels economistes és que, quan aparegui la vacuna o tests ràpids, «els diners sortiran en massa i anirà al consum».

Miquel Noguer, president de la Diputació, va destacar que tot i que el turisme és un dels sectors més afectats per la pandèmia, a les zones amb segones residències, la temporada ha anat molt millor que a les altres zones. Noguer va mostrar-se confiat en què el proper 23 de novembre, amb el final de les restriccions a Catalunya, els negocis iniciïn la seva reobertura, especialment important a Girona, on el turisme aconsegueix entre el 12 i el 20 per cent del PIB en funció de la població.

Barcelona i Girona, unides

La directora general de Turisme de Barcelona, Marian Muro, va apostar per la comunicació intel·ligent que generi confiança i seguretat als visitants i va estendre la mà a fer una promoció conjunta de Barcelona amb la Costa Brava. «Per què no ho hem fet fins ara? Ens falta la visió d'unir-nos per ser més potents», va indicar. Muro va posar Turisme de Barcelona a disposició de la Costa Brava, remarcant que la marca del litoral gironí es pot aprofitar de la imatge de la capital catalana.