La carrera per trobar una vacuna efectiva i segura contra la covid-19 avança a un ritme sense precedents. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) dibuixa el següent panorama: actualment hi ha 200 vacunes experimentals en marxa, de les quals 155 continuen testant-se als laboratoris i 45 ja s'estan provant en humans. I entre aquestes últimes, ja n'hi ha 10 que s'enfilen en l'última fase dels assajos clínics a gran escala.
Mai abans en la història de la humanitat s'havia aconseguit una cosa així. En circumstàncies normals, el desenvolupament d'una vacuna sol demorar-se una mitjana de 10 anys. Ara, en canvi, els terminis d'investigació s'han comprimit a menys d'un any. L'objectiu, expliquen els experts, és «accelerar el procés sense posar en risc l'efectivitat i seguretat dels compostos». Perquè aquestes injeccions només aconseguiran la llum verda de les autoritats sanitàries si aconsegueixen garantir aquests dos objectius.
El repte de forjar una fórmula capaç d'evitar infeccions ha de lidiar amb diversos obstacles abans d'arribar a la meta. D'una banda, cada una de les vacunes ha de superar l'escrutini dels assajos clínics a gran escala; on es posa a prova la seva efectivitat i seguretat en milers de pacients. D'altra banda, s'ha d'aconseguir l'aprovació dels organismes reguladors nacionals i internacionals. I, finalment, hi ha la fabricació i distribució a gran escala.
Les més prometedores
Actualment hi ha una desena de vacunes que s'estan testant a gran escala. Sobre el paper, els assajos en marxa acabaran oficialment entre el 2021 i el 2023. Però vista la rapidesa amb què avança la pandèmia, les farmacèutiques preveuen demanar una «autorització d'emergència» quan reuneixin una evidència mínimament sòlida sobre l'efectivitat i seguretat. Això, a la pràctica, suposaria que les companyies podrien començar a subministrar les primeres immunitzacions en qüestió de mesos.
Entre les vacunes més avançades destaquen les d'Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech, Moderna, Janssen i Novavax. A l'altre costat del globus, l'ànsia per trobar una vacuna ha atorgat a les vacunes més avançades una «aprovació limitada» que permet, ara com ara, el subministrament d'aquestes fórmules a alguns col·lectius. Les vacunes xineses de CanSino, les dues de Sinopharm i la de Sinovac ja s'estan repartint entre «treballadors de primera línia» com els sanitaris, els militars i els funcionaris. Les vacunes russes de Gamaleya i Bektop ja han sigut patentades i aviat es podrien començar a repartir entre la població.
Pel que fa a la subministració, les fórmules més prometedores ho fan a través d'injecció intravenosa. I pràcticament totes (menys la russa) necessiten dues dosis per forjar cert grau d'immunitat. El temps d'espera entre la primera i la segona dosi varia entre els 14 i els 56 dies, després dels quals és necessari esperar unes setmanes més per consolidar els anticossos. Per aquesta raó, l'esperada immunitat de grup tardarà un temps a arribar. Encara no està clar quan arribaran les primeres vacunes. L'OMS estima que per a l'estiu de l'any que ve ja es podrà començar amb la vacunació dels col·lectius de risc. Tampoc està clar qui seran els primers a rebre una vacuna. El pla d'«assignació estratègica» de les Nacions Unides preveu el següent repartiment: els primers serien els professionals sanitaris. A continuació, els majors de 65 anys. Després, els adults amb malalties de risc. Faran falta uns 8.000 milions de vials per proporcionar almenys una dosi a tota la població global. Per forjar la immunitat universal, es necessitaran un total de 16.000 milions d'injeccions, o més. Els governs de tot el món, així com les autoritats sanitàries internacionals, s'han compromès a lluitar per al repartiment just d'aquestes. El lema està clar: si la futura vacuna contra la covid-19 no arriba a tot el món, ningú estarà realment protegit.
