Dos-cents anys separen les vides de l'historiador i polític Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000) i la del jurista i pensador Francesc Romà i Rossell (Figueres,1726 - Mèxic,1784), però ambdós van ser uns reformistes per a la seva època. Lluch va estudiar en profunditat la figura d'aquest il·lustre figuerenc completament oblidat per la seva ciutat natal i tot el que se'n sap actualment és gràcies a la seva recerca. Els seus treballs ara es recullen en el llibre Romà i Rossell, el primer de tots (Edicions Cal·lígraf, 2020), editat per Joan Armangué i que recull la vida i el pensament de Francesc Romà i Rossell, a qui se situa com el primer economista que després del 1714 va defensar les reivindicacions polítiques de Catalunya.

Lluch és considerat un «referent» en l'estudi de la història del pensament econòmic del segle XVIII i la recopilació dels seus treballs sobre Francesc Romà coincidex amb el vintè aniversari de la seva mort a mans d'ETA, que es commemora el proper 21 de novembre. La recuperació del llegat acadèmic d'Ernest Lluch és també «una manera d'homenatjar-lo», admet Joan Armangué.

Des que amb només 28 anys va publicar el primer article acadèmic sobre la figura de Francesc Romà, ja no l'abandonà mai més. Va ser el mateix Lluch qui el va definir com el «primer de tots» i el situa com el primer economista després de la desfeta de 1714, i també com el primer català que després de la Guerra de Successió va defensar les reivindicacions polítiques de Catalunya.

Les propostes de Romà i Rossell que recull Lluch en les seves investigacions són en una doble direcció: d'una banda, reformar l'economia catalana i espanyola i d'una altra, d'àmbit polític, en què defensava els postulats del model austriacista -els que van perdre la Guerra de Sucessió. Precisament els partidaris d'aquest corrent apostaven pel reconeixement de la diversitat nacional enfront de la monarquia borbònica.

La família de Romà i Rossell va arribar a Figueres fugint de la derrota de la Guerra de Successió. Allà va néixer el personatge l'any 1726, però malgrat la transcendència que els seus postulats van tenir posteriorment, està pràcticament oblidat a la seva ciutat natal. El llibre també pretén que Figueres reconegui la seva figura. «Era un avançat, un reformista i un il·lustrat», el defineix Joan Armangué. «Bevia dels pensaments d'Europa i proposava canviar l'statu quo i recuperar les llibertats perdudes el 1714», explica. Però els seus pensaments, contraris a la línia política de la monarquia borbònica, li van valdre un «exili forçat».

Postulats incòmodes

Romà i Rossell va exercir d'advocat dels pobres de l'Audiència de Catalunya. Era una personalitat «important», defensa Armangué, però les seves propostes eren incòmodes i el govern de l'època el va apartar amb un càrrec destacat a Mèxic, aleshores colònia d'Espanya: el de regent de la Reial Audiència i posteriorment virrei interí de Mèxic. Va morir a Mèxic el 1784 abans de tornar a Catalunya i la seva dona i fill es van traslladar a Figueres, on continuà la nissaga dels Romà amb personatges destacats com Narcís Fages de Romà, advocat i fundador de la Societat d'Agricultura de l'Empordà.

Aquest és un dels objectius del llibre Romà i Rossell. El primer de tots, assegura Joan Armangué, també exalcalde de Figueres (1995-2007). «Només Lluch el va estudiar i ha quedat reclòs en l'àmbit acadèmic i universitari», remarca. Es per això que Armangué aposta per recuperar-ne la memòria per divulgar-la i acostar-lo a les noves generacions.

Armangué ha treballat durant un any en l'edició del llibre, amb la col·laboració de la Fundació Ernest Lluch. El llibre es presentarà el 27 de novembre a Figueres i el 28 a Girona i es faran actes virtuals a Roses, Blanes i Castelló.