La majoria de dades de la pandèmia a la Regió Sanitària de Girona, com les de la resta de Catalunya, tot i que n'hi ha que presenten un patró irregular, com és el cas del nombre de positius, defuncions, ingressats o la velocitat de propagació del contagi.
Un dels indicadors més significatius i que, des de fa més de dues setmanes, sí que està experimentant un fort descens diari és l'índex de rebrot. Aquest paràmetre mesura el creixement de positius a curt termini i està relacionat amb la probabilitat d'aparició de nous brots epidèmics. Es calcula a través de la velocitat de reproducció mitjana dels darrers set dies i la incidència acumulada de casos dels darrers catorze dies.
El pic més alt de la segona onada -i de tota la pandèmia- es va assolir el 23 d'octubre, amb un total de 1.186 punts. Aquesta xifra multiplicava per 11 el llindar de 100, que ja es considera alt per Salut. A més, va arribar a quadruplicar el pic més alt de la primera onada, assolit exactament set mesos abans.
Les dades, doncs, eren molt preocupants tant a Girona com a la resta de Catalunya, que de mitjana no va arribar a un índex tan elevat com a Girona. Pocs dies després, es van produir alguns alts i baixos, però l'índex se seguia mantenint per sobre dels 1.000 punts, tenint en compte que ja s'havien aplicat i prorrogat les restriccions de tancament de bars i restaurants i les limitacions als comerços, gimnasos i equipaments culturals.
Estava clar que aquestes mesures no eren suficients. La resposta del Govern no va tardar a arribar. La situació era «insostenible», segons Salut, i hi havia el perill que les UCIs catalanes arribessin al límit. Amb la declaració de l'estat d'alarma per part del govern central, el govern català va decretar el toc de queda el 25 d'octubre i, quatre dies després, arribaven les restriccions més severes juntament amb els tancaments perimetrals de caps de setmana.
Tot i que els resultats d'aquest tipus de mesures no se solen notar fins al cap de diversos dies, casualment després del primer cap de setmana de limitacions, el risc de rebrot va començar a davallar amb el mateix ritme frenètic amb què havia ascendit dies abans.
L'índex va arribar a experimentar descensos de més de cinquanta punts en un dia. Fins al punt que, actualment, ja se situa en un valor de 448 -val a dir que les xifres sempre es publiquen amb retard pel resultat de les proves i la dada correspon realment al 14 de novembre.
En tres setmanes, l'índex ha baixat pràcticament 700 punts i en breu registrarà xifres similars a les d'abans de l'inici de la segona onada. La Generalitat va decretar-ne el començament, de manera oficial, el 13 d'octubre. Llavors l'índex de rebrot era de 420, 89 punts, una vintena menys que ara.
L'evolució ha seguit un patró similar a la resta de Catalunya, tot i que l'índex està lleugerament per sota del de Girona, ja que partia d'un topall més baix. A la Regió Sanitària de Girona, tot i que està més estabilitzat, encara és molt elevat. De fet, fins que no baixi de 100 no estarà sota control. D'altra banda, l'índex va arribar a ser el més elevat de Catalunya però ara hi ha regions com l'Alt Pirineu i Aran o la Catalunya Central que estan per sobre.
