Ser advocat de família no és fàcil. Com en la resta d'especialitats, es requereix estar dotat d'una sèrie de requisits -formació en mediació i psicologia principalment- per fer-la amb la perícia necessària.

Aquesta mateixa especialització que ells mateixos es forgen amb anys d'experiència, també la reclamen a la resta de l'aparell judicial. Ho demanen des de fa anys l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA) i també la Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF). L'Advocat gironí i també vicepresident de l'SCAF, Ramon Quintano, sosté que «fa molts anys que estem reclamant la creació de jutjats especialitzats de família, tal com passa amb els mercantils o els socials, que compten amb una jurisdicció específica», manifesta. A Girona d'aquí a pocs dies entrarà en funcionament el nou jutjat de Família de Girona, que de fet és el nou Jutjat de Primera Instància 7 que assumirà funcions específiques de família. Això, segons Quintano, tot i que és una bona notícia perquè permetrà descongestionar el 6, això hauria de succeir a tota la província. És a dir, comptar amb un jutjat especialitzat a cada un dels vuit partits judicials en què es divideix la província -exceptuant Girona.

Segons un estudi realitzat per l'EAFA i amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 71% de la població gironina no té accés a un jutjat especialitzat de família, una situació que al conjunt d'Espanya és del 53% i a Catalunya del 49%. I això quins perjudicis comporta?

«Als jutjats mixtos sol haver-hi jutges amb poca experiència vital, perquè són places de primer destí», assenyala l'advocat. De fet, de la nova promoció que s'ha graduat fa dos mesos de l'escola judicial, 12 jutges s'han destinat a òrgans gironins (Santa Coloma de Farners, Figueres, Olot, Puigcerdà, Ripoll i Sant Feliu de Guíxols).

«Hi ha intangibles que no s'ensenyen a l'escola judicial, perquè la vida és molt més complexa que la legalitat pura», sosté Quintano.

Més enllà d'això, des de l'EAFA apel·len a més inconvenients: «Respostes jurisdiccionals disparells, inseguretat jurídica i retards en la tramitació dels processos», subratlla la presidenta, María Dolores Lozano.

«Els retards en un cas de divorci pot suposar una llavor d'un cas de violència de gènere», assevera Quintano. «I si una família no té prous diners per viure separats mentre dura el procediment?».

Terminis

Un dels principals problemes als quals es troben els advocats de família és, precisament, el dels terminis. Quintano exposa diversos casos on les demandes de mesures provisionals s'han trigat més de quatre mesos en resoldre. Això implica que durant aquest temps un dels progenitors pot privar a l'altre de veure els fills, o que s'ha d'allargar una situació d'impagament d'una pensió alimentària fins que el jutge no ho determina. «Això hauria de solucionar-se en quinze dies», opina. També porta casos que es remunten al 2018 i que hi ha violència domèstica pel mig. «Ens veiem obligats a arribar a acords, perquè l'alternativa és esperar, i hi ha famílies que no poden fer-ho», subratlla.