Alícia Rey, al Col·legi d'Infermers/es de Girona, aquesta setmana.

La presidenta del Col·legi d'Infermeres/es de Girona i cap d'infermeria de Nefrologia de la Fundació Salut Empordà fa un balanç dels principals efectes de la pandèmia al sector i posa de manifest reivindicacions històriques com ara la manca de professionals i la precarització laboral.

Com està la situació del sector respecte als positius entre professionals?

Durant la primera onada hi va haver un 20% de professionals infectats a tot Espanya. De la segona encara no tenim dades definides, però sembla que n'hi està havent bastants menys.

A què es deu aquesta millora?

Al principi, aquesta situació ens va agafar desprevinguts a tots. Amb el temps, hem anat agafant experiència i també és molt important que disposem d'equips de protecció individual suficients, cosa que no passava durant la primera onada, ja que no hi havia prou estoc.

Estan notant una forta pressió assistencial?

Hi ha hagut més hospitalitzats ara que a la primera onada. El que sí que és cert és que llavors els pacients eren d'edat més avançada, per tant, tenien més patologies i es van omplir molt més les UCIs que no pas ara. Per posar un exemple, el Trueta va arribar a habilitar vuit UCIs i ara, en canvi, dues. D'altra banda, a l'hospital de Figueres hem notat un fort augment de pacients amb coronavirus, a planta. Durant la primera onada podien estar en habitacions individuals, i ara estan en habitacions dobles.

De fet, alguns pacients ja s'estan derivant a clíniques privades, com la Bofill. Quina previsió fa de la situació hospitalària?

Tot i que les UCIs estan millor, és cert que a les plantes dels hospitals hi ha col·lapse i és per això que s'han habilitat centres privats. De totes maneres, les dades indiquen que els ingressos s'han estabilitzat bastant i estem en fase de descens general.

Amb l'anunci de la desescalada, tem un nou repunt de casos i, com a conseqüència, d'hospitalitzats?

Si fos per nosaltres, els sanitaris, ho mantindríem tot tancat (bromeja). Però ja entenem que s'ha de trobar un equilibri amb l'economia. Malgrat tot, tenim la gran por que es repeteixi una situació com la del juny amb la diferència que llavors es feia vida a l'aire lliure i ara ve l'hivern, per tant la població està més en espais tancats. El desembre, gener i febrer també són mesos delicats perquè augmenten els hospitalitzats per altres patologies com la grip. Els experts prediuen que la tercera onada, després de Nadal, encara serà pitjor. Cal més responsabilitat individual.

Si analitzem la situació del sector de la infermeria, fa dies que s'està demanant la col·laboració d'estudiants. Han tingut bona resposta?

Sí, es proposa que estudiants que cursen l'últim any puguin donar suport al sector. Es compensa amb el període de pràctiques.

Recentment ha sortit l'anunci que s'ampliaran bastant les places del grau a les universitats públiques. Quina valoració en fa?

La manca de professionals de la infermeria és un problema històric. Es tracta d'una bona notícia, però no acabaran la carrera fins d'aquí a quatre anys, com a mínim. I en els propers tres anys està previst que es jubilin un 30% de professionals. Hi ha hagut una mala previsió per part del govern i n'estem pagant les conseqüències. A tot Espanya hi ha poc més de 5.000 infermers/es quan a països del nord n'hi ha el triple.

També s'hi sumen les queixes per les males condicions contractuals.

Estem a la cua d'Europa. Som els més mal pagats després de Grècia. A més, tenim el problema dels contractes precaris i temporals. Pots tardar molts anys fins que no aconsegueixes una plaça. I a Catalunya també s'hi suma un greuge comparatiu i és que, tot i tenir estudis, els professionals no cobren per ser especialistes.

S'estan fent passes per revertir aquesta situació?

Els hospitals són els que tenen més manca de professionals perquè n'hi ha molts als CAPs. La consellera de Salut ha anunciat que vol fer una reforma a l'atenció primària per millorar aquesta situació. També s'estan començant a reagrupar els contractes temporals i a fer fixes moltes infermeres. Hi ha cert progrés, però no n'hi ha prou.

A què es deu aquest poc reconeixement per al sector?

El sector sempre ha sigut infravalorat a aquest país. També cal tenir present que no hi ha suficients diners i es destinen cap a una altra banda. Cada cop hi ha més professionals que, un cop acabada la carrera, marxen a un altre país a treballar. S'han de produir molts canvis per evitar que això passi.