23 de novembre de 2020
23.11.2020
Diari de Girona

Més de 1.300 nenes estan en risc de patir una mutilació genital a Girona

Un estudi mostra l'impacte de l'ablació a tot Espanya i situa Girona com la segona província amb menors amb més perill · Una experta insta a trobar altres sortides abans d'una intervenció policial en aquests casos

22.11.2020 | 23:00
Homes participant el 2018 en una inicitiva a Girona contra la mutilació genital.

A les comarques gironines hi ha fins a 1.361 nenes que poden tenir risc de patir una mutilació genital. Aquesta és l'estimació que en fa l'estudi La mutilació genital femenina a Espanya, promogut i coordinat per la Delegació de Govern contra la Violència de gènere (DGVG) i realitzat per la Fundació Wassu-UAB.

El principal objectiu de l'estudi és conèixer la situació de la mutilació genital femenina (MGF) a Espanya durant l'any 2019 i també oferir propostes i recomanacions per obrir el camí cap a un abordatge respectuós i eficaç en l'atenció i prevenció de la MGF.

Aquesta problemàtica fa anys que s'està detectant a la província de Girona i, de fet, és la segona d'Espanya en nombre de nenes en risc d'ablació. La primera també és catalana: Barcelona, amb 2.947 nenes amb perill.

La setmana passada es va presentar l'estudi a través d'una presentació en línia i l'antropòloga i la directora de la Fundació Wassu UAB, Adriana Kaplan, va explicar que a Catalunya hi ha 5.528 nenes de 0 a 14 anys procedents de països on es realitza aquesta pràctica, que és una forma més de violència masclista. L'especialista va donar un toc d'alerta sobre Catalunya i que els preocupa des de la seva institució: «Comparant el mapa del 2012 a 2016, en el nou, veiem que hi ha 400 nenes de Catalunya que han desaparegut, no sabem on són».

Evitar la intervenció policial

Per a Adriana Kaplan això es pot deure al fet que algunes famílies «per evitar el control, intervencions policials, revisions genitals fins als 18 anys, decideixen, quan poden, portar les nenes cap a l'Àfrica» i un cop al continent, allà són les «àvies -per tradició- que les mutilen, mutilen el futur de les nenes», ressalta.

En l'actualitat hi ha diversos protocols vigents contra la MFG a l'Estat i en algunes autonomies. És una pràctica penada amb presó pel Codi Penal, com va recordar delegada de Govern Contra la Violència de Gènere, Victòria Rosell durant la presentació. La castiga severament, amb una pena d'entre sis i dotze anys de presó.

Per a Adriana Kaplan cal «esgotar totes les possibilitats» abans no s'acabi amb una intervenció policial. Per a ella, aquesta via juntament amb la judicial han de ser «la penúltima i última» opció.

Una intervenció dels Mossos

A les comarques gironines, els Mossos d'Esquadra enguany han hagut de fer una intervenció policial durant el tercer trimestre per un cas de risc de mutilació genital. És l'única d'aquest any. En canvi, anys enrere hi havia hagut més casos i la policia havia tingut un paper actiu. Durant l'any passat es van tractar dos casos però, anant molt més enrere, les primeres estadístiques públiques del Departament d'Interior mostren que l'any 2008 es van haver de treballar en 89 casos.

Les comarques gironines compten amb famílies procedents de països de l'Àfrica subsahariana, zones on es comet la MFG. Se'ls fa practica quan viatgen als països d'on són originaris els seus pares.

A Girona, per exemple, hi ha hagut iniciatives pioneres per frenar-la. Fa dos anys es va començar a implantar una formació per implicar els homes en la lluita contra la mutilació genital femenina. La formació té l'objectiu d'apoderar referents masculins per sensibilitzar a homes de les comunitats practicants.

El paper de la sanitat

La lluita contra aquesta pràctica es fa des de molts vessants i el de l'atenció primària, com es va dir durant la presentació, és clau, ja que millora l'abordatge i ajuda a la prevenció i redueix les intervencions policials. És un àmbit on és molt important la relació amb la família de la nena per evitar que es produeixi la pràctica. Però els professionals de la salut també són rellevants quan hi ha hagut una MFG per ajudar la dona.

L'estudi del Govern espanyol i la fundació va realitzar enquestes a 82 famílies migrants, residents actualment a Catalunya amb vincles a diferents països africans. Segons l'estudi, la relació amb els professionals de salut és bona i se senten acompanyats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook