24 de novembre de 2020
24.11.2020
Diari de Girona

El TSJC tomba el veto del concert de les escoles que segreguen per sexe

La Generalitat va anunciar a aquests centres al maig que només renovaria la subvenció durant un any més · Les Alzines i el Bell-lloc de Girona mantindran per sis anys el finançament públic a primària

23.11.2020 | 23:48
L'entrada de la institució Les Alzines de Girona, en una imatge d'arxiu.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat la intenció del Govern de no renovar la subvenció econòmica a les escoles concertades que separen nens i nenes, l'anomenada «educació diferenciada». La decisió es va conèixer ahir però es va emetre dijous, el mateix dia que el Congrés dels Diputats donava llum verda a la nova llei d'educació, coneguda com a «llei Celaá», que veta els fons públics a aquests centres escolars, uns 80 a tot Espanya (tots sota l'òrbita de l'Opus Dei).

D'aquestes escoles, 11 són a Catalunya i dues a Girona, el Bell-lloc i Les Alzines. Comptant també els privats, el nombre total de centres que aposten per separar els estudiants pel sexe supera els 100 a tot Espanya.

La Generalitat acaba d'anunciar que recorrerà la resolució judicial. Fonts d'Educació van assegurar que mantenen la voluntat de no renovar aquests concerts. «I més ara, quan hi ha un consens majoritari a l'Estat, demostrat la setmana passada amb l'aprovació al Congrés de la nova llei d'educació», van insistir aquestes mateixes fonts.

El mes de maig, la Generalitat va comunicar a les escoles concertades que separen per sexe els alumnes que no renovaria el concert en l'etapa de primària. En aquests cursos escolars es renova cada sis anys, davant els quatre anys en els cicles d'infantil i secundària.

El Govern va publicar una resolució al Diari Oficial de la Generalitat, on va anunciar que només els concediria un any més de renovació amb l'objectiu de no perjudicar les famílies que estaven ja immerses en el curs escolar.

Recursos als tribunals

Les escoles van recórrer aquesta decisió als tribunals, al·legant que «des de sempre» han rebut aquests fons públics i que negar-los era una mesura «ideològica» que «atacava la llibertat de les famílies». Segons la seva opinió, negar el concert implicaria una «pertorbació a l'interès general» i una «migració d'alumnes» que «col·lapsaria el sistema».

Per la seva banda, la Generalitat va al·legar que la llei catalana recull el principi de coeducació mitjançant l'educació mixta i que si va denegar el concert va ser, precisament, per assegurar la coeducació. El 2018, durant la seva primera compareixença com a conseller d'Educació en la comissió d'Ensenyament del Parlament, Josep Bargalló ja va anunciar que un dels seus objectius era deixar de pagar amb diners públics a les escoles que segreguen per sexe i també a les que posen traves per incloure la diversitat social dels barris. Els defensors de l'educació diferenciada –que mai utilitzen el terme «segregar»– al·leguen que és una fórmula pedagògica més que procura adaptar-se a la maduració de noies i nois i que no té res a veure amb la desigualtat. Diuen també que aquest tipus d'educació es dona a molts països, com el Regne Unit, el Canadà i Alemanya, i que sol estar associada a l'èxit acadèmic.

Centres mixtes, prefents

La llei catalana d'educació insta a concertar «preferentment» les escoles mixtes. És el mateix que deia el projecte de llei d'educació presentat pel ministeri que dirigeix Isabel Celaá. No obstant això, en el debat parlamentari, una esmena d'ERC pactada amb el PSOE i Unides Podem va vetar directament aquest concert. L'esmena del partit republicà va modificar la futura norma, que ara estableix que «els centres sostinguts de forma parcial o total amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives» segons la llei d'igualtat del 2007 i «no separaran l'alumnat pel seu gènere».

En tot cas, la nova llei d'educació serà debatuda durant les pròximes setmanes al Senat i tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva. L'entrada en vigor tardaria encara més perquè s'ha d'esperar a l'aprovació dels reglaments que la desenvolupen.

El líder del PP, Pablo Casado, ja ha anunciat que quan el seu partit arribi al poder executiu derogarà la norma, la vuitena de la democràcia, i que en les comunitats on ja governen faran tot el possible per reduir al mínim el seu impacte. Les paraules de Casado van ser criticades per la ministra d'Educació, que va acusar el líder conservador de «cridar a una mena de desobediència».

Queixes dels sindicats

Els sindicats d'ensenyament USTEC i CCOO van carregar contra la decisió del TSJC. «És una aberració, estem molt escandalitzats», va dir el portaveu d'USTEC, Xavier Díez, en declaracions a l'ACN. De fet, el sindicat va exigir al Departament d'Educació que «desobeeixi» la resolució judicial, perquè consideren que és «contrària als drets fonamentals». També CCOO va instar el Departament a moure fitxa i el seu portaveu d'Ensenyament, Manel Pulido, va demanar que facin «tot el possible» per evitar que la suspensió s'acabi materialitzant.

El portaveu va dir que «en el pitjor dels casos» caldrà esperar la resolució judicial definitiva i va confiar que es doni cobertura a la «demanda històrica» recollida a la llei. Encara que Pulido va admetre que no sap «quines són les possibilitats que la decisió tiri enrere», sí que va demanar al Departament que posi «tots» els seus serveis jurídics a treballar perquè es pugui denegar el concert com ja recull la llei. Des d'USTEC, però, no tenen gaire confiança que s'acabi revertint aquesta decisió. «La justícia espanyola no és gens neutral, s'inventaran qualsevol martingala», va assegurar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook