Les futures vacunes contra la covid-19 estan cada vegada més a prop. La immunització dissenyada per la farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d'Oxford ha demostrat una eficàcia mitjana del 70%, segons van afirmar fa dos dies els responsables del seu desenvolupament en un comunicat de premsa. Es tracta d'una de les fórmules adquirides en prevenda per Espanya i, previsiblement, una de les primeres que podrien repartir-se al país entre finals del 2020 i principis del 2021.
La notícia arriba a penes uns dies després que les farmacèutiques Pfizer / BioNTech i Moderna anunciessin una eficàcia del 95% de les seves respectives fórmules, desfermant l'entusiasme en les borses i retornant un raig d'esperança als ciutadans. El percentatge d'eficàcia presentat ahir per AstraZeneca i Oxford va en la mateixa línia. Però per apreciar-ho cal fixar-se en la lletra petita. El compost britànic va ser administrat en dos escenaris diferents. En un es va observar un 90% d'eficàcia i en un altre, un 62%. El 70% anunciat ahir per AstraZeneca i Oxford ha de llegir-se per tant com una mitjana.
L'EFICÀCIA
Resultat superior a l'esperat
Totes les vacunes que s'enfilen en la recta final dels assajos clínics mostren una eficàcia superior a l'esperada. A mitjan abril, quan començava la carrera per la immunització, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va arribar a plantejar un llindar del 60% d'eficàcia perquè una vacuna contra la covid-19 frenés la pandèmia. Més o menys com la vacuna anual de la grip. Les fórmules més prometedores mostren, ara com ara, un pronòstic més esperançador. Encara que en la pràctica això no significa que la pandèmia s'acabarà d'un dia per a un altre.
L'AVANTATGE
Fàcil conservació i menor preu
«Aquestes troballes mostren que tinguem una vacuna eficaç que salvarà moltes vides», assenyalava el professor Andrew Pollard, investigador principal de l'assaig clínic de la vacuna britànica. Els números corresponen a l'anàlisi intermèdia de la tercera fase dels assajos clínics, en les quals s'està testant el compost en un total de 24.000 voluntaris al Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica. Fins avui s'han detectat 131 casos de covid-19 entre els participants. Cap va desenvolupar una forma greu de la malaltia ni va necessitar hospitalització. Aquesta és la veritable bona notícia.
La farmacèutica destaca que les dades obtingudes en aquest estudi van ser supervisades per un comitè d'experts independents i seran enviades (i revisades) per una revista científica. Diversos experts internacionals interpel·lats per Science Mitjana Center es mostren optimistes. Sobretot per l'avantatge estratègic de la britànica, ja que es pot conservar a temperatura de nevera (entre 2 i 8 graus) i el preu dels quals rondaria els tres euros. La de Pfizer / BioNTech, per part seva, hauria d'emmagatzemar-se en cadena d'ultrafred a uns -70 graus i costaria entre 16 i 20 euros, i la de Moderna, es conservaria a -20 graus i es vendria entre 20 i 30 euros. Només AstraZeneca seria accessible per a països de renda mitjana o baixa.
L'AUTORITZACIÓ
Sol·licitud d'ús d'emergència
La farmacèutica britànica demanarà l'autorització d'emergència del seu compost. Això implicaria una autorització condicional i limitada per a començar a repartir les dosis en un context d'emergència sanitària, mentre els estudis clínics continuen en marxa. Segons la companyia, el procés d'autorització no es demanarà en un país o regió. L'objectiu és sol·licitar l'ús d'emergència davant l'OMS i a partir d'aquí anar escalant fins a arribar a tots els països afectats.
Pascal Soriot, el seu director executiu, ha destacat el compromís de l'empresa a repartir la vacuna «sense ànim de lucre» durant la pandèmia per a aconseguir un «accés ampli, equitatiu i oportú» allí on es necessiti. La vacuna de AstraZeneca i Oxford és la tercera fins avui que es disposa a sol·licitar formalment aquesta autorització. Pfizer i BioNTech ja ho van fer i Moderna es presentarà al tràmit en les pròximes setmanes.
ALTRES RECERQUES
Russes i xineses, sense seguretat provada
A escala global, hi ha sis vacunes més que han aconseguit una autorització extraordinària per a començar a repartir-se entre la població; les fórmules xineses de Pesat, Sinovac i Sinopharm (que disposa de dos projectes de vacuna) i les dues russes de l'Institut Gamaleya (Sputnik V) i de Bektop (EpiVacCorona). La comunitat científica internacional i les autoritats sanitàries han respost amb recel a l'aprovació extraoficial d'aquestes fórmules que en el seu moment es van aprovar sense proves sòlides de la seva seguretat i eficàcia i sense l'aval dels assajos clínics a gran escala.
