Salut estudia un pla de vacunació contra la covid-19 que contempli l'administració de vacunes primer amb unitats mòbils i després a punts centralitzats a diversos llocs de Catalunya. Així ho va avançar ahir el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que va remarcar que de moment es tracta d'un esborrany. Per la seva banda, el coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19, Jacobo Mendioroz, va dir que les properes setmanes es començarà a treballar en una eina d'intel·ligència artificial per millorar el rastreig de contactes, que intentarà creuar dades per detectar la confluència en l'espai-temps de persones contagiades i contactes. Mendioroz va detallar que ara hi ha gairebé 3.000 persones treballant en el rastreig.

En el marc de la comissió de Salut, Argimon va explicar que el Departament està treballant en un pla de vacunació per poder vacunar unes 450.000 persones durant el primer trimestre de l'any. De moment, la primera opció de Salut és fer-ho primer amb unitats mòbils i després amb punts centralitzats a diversos llocs del territori. El secretari de Salut Pública ha explicat que caldrà detallar molt bé el pla, perquè el fet que s'hagi de conservar les vacunes a -80 graus i que al cap de 5 dies de temperar-les ja perdin les seves qualitats fa «molt difícil» l'administració.

Argimon també va referir-se al cas específic de Madrid, que està tenint una incidència més baixa de casos amb menys restriccions, i va dir que «de moment és un exemple a seguir». Tot i això, va matisar que es tracta «d'una excepció i no de la regla» i que cal tenir en compte que l'afectació de la covid no es deu només a la gestió que se'n faci sinó que depèn de «com la pandèmia colpegi». En aquest sentit, va recordar que en la primera onada l'afectació a Madrid va ser molt més alta i va dir que si s'apliqués les taxes de mortalitat que hi ha hagut a Madrid a Catalunya, aquí hi hauria 6.000 morts més.

Millora del rastreig

Mendioroz va detallar a la comissió que a Catalunya hi ha unes 3.000 persones treballant en el rastreig. Concretament, hi ha 1.753 gestors covid, 520 persones dedicades a la vigilància i 250 a les trucades per informar contactes, a banda dels gestors covid a les escoles. Segons va indicar, això implica uns 38 rastrejadors per cada 100.000 habitants, i va recordar que la xifra recomanada està en 18.

Per tot això, Mendioroz va defensar que el sistema és «potent» i que ha millorat molt des de la primera onada. Tot i això, va explicar que una de les mancances està en la detecció dels contactes, ja que sovint les persones positives no els recorden tots. En aquest sentit va explicar que les properes setmanes començaran a treballar en un sistema d'intel·ligència artificial que pugui creuar dades de tots els casos que declarin ser a llocs concrets amb la seva mobilitat i les prediccions que pugui fer el sistema, de manera que l'eina podria «donar alarmes» sobre la confluència en l'espai-temps de positius i no positius.

Més tard de l'estiu

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va admetre ahir que malgrat que les primeres vacunes es començaran a distribuir al gener, la vacunació massiva que ha de garantir la immunitat «no arribarà abans de l'estiu» perquè el seu executiu preveu una campanya «de mesos» abans de vacunar el 100% de la població. Tanmateix afirma que l'Estat preveu rebre 140 milions de vacunes en els pròxims mesos, fet que permetrà immunitzar, 80 milions de persones, gairebé el doble que la població espanyola. Un càlcul condicionat a que totes les vacunes de les farmacèutiques amb qui la Unió Europea ha signat contractes acabin rebent l'aval de l'Agència Europea del Medicament. Les dosis adquirides que no s'utilitzin, segons el ministre, es dedicaran a la cooperació a tercers països.