Un altre Pascal, Blaise, va dir «Falsa humilitat, orgull». A quin polític ho aplicaria?

Com hi va, eh (riu)? Crec que la política ha perdut molta humilitat, per això hi ha tanta distància entre el que espera la gent de la política i el que la política fa realment. Quan parlo amb gent, amb entitats, etc., m'adono que hi ha un gran descrèdit de la política. Precisament el PNC neix per revolucionar tot això.

Se m'ha posat la pell de gallina en sentir que el PNC és revolucionari.

La moderació és la gran revolució, avui. Perquè hi ha molta retòrica i molts titulars, però si no transformem de veritat el país, la situació és complicada.

El TS acaba d'anul·lar el tercer grau als presos...

És un desastre, un error que demostra una vegada més la miopia política de les institucions de l'Estat. Allà on s'ha de posar política, hi continuen posant jutges i decisions injustes. Això contribueix a seguir tensant l'atmosfera, cosa que va molt bé als que estan als extrems.

Potser no és gaire bona tàctica per aconseguir el tercer grau insistir que ho tornaran a fer?

No ho és i, a més a més, dir «ho tornarem a fer» és una falta de respecte als ciutadans. Més enllà dels ideals ?que jo tinc ideals independentistes?, què significa «ho tornarem a fer»? Proclamar la independència i no abaixar la bandera espanyola, com vam fer? Tornar a fer això és tornar a fer el ridícul. Als que pensem que les coses es poden fer bé i d'una altra manera, sense renunciar als nostres ideals, «ho tornarem a fer» ens sembla una manera de faltar al respecte a la gent.

Què diferencia el PNC de JuntsxCat?

JuntsxCat fa un discurs de confrontació, desobediència i unilateralitat, no sé si el consideren intel·ligent, gens intel·ligent o mig intel·ligent, ja m'he perdut, però que no ens porta absolutament enlloc. És un discurs que viu de retòrica i que s'ha demostrat que ha fracassat, perquè quatre anys després el país no està millor.

Vostè era fervent seguidora de Puigdemont: què la va dur a distanciar-se'n?

Jo soc independentista, però no soc tonta, i disculpi l'expressió, manllevada del bon amic Aitor Esteban. Sé com funciona el món, i sé segur que aquest país no és només la gent que va votar l'1-O, sinó que som els 7,5 milions que hi vivim. Al president Puigdemont li he dit personalment que compartim un ideal, però no la manera d'arribar-hi. Perquè hem de comptar amb tothom, i s'ha demostrat que l'estratègia de desobediència i confrontació, de com pitjor millor, d'acusar l'altre de ser autonomista, etc. no ens ha portat a la independència.

O sigui que, manllevant l'expressió a Aitor Esteban, el que és tonto és en Puigdemont?

Ni de bon tros. Respecto tots els punts de vista, però s'ha de ser realista. Els que hem tingut o aspirem a tenir responsabilitats públiques, hem d'equilibrar els sentiments i emocions, amb la gestió dels diners i institucions de tots.

La declaració d'independència va ser un error?

Sí, perquè no la podíem complir.

I per què hi va votar a favor?

Jo era de les persones que deia que allò no es podia complir, que havíem de posar el fre. Des de dins vaig intentar canviar-ho, però no vaig poder. En aquell moment havia de sortir-ne, em vaig equivocar, reconec aquest error. Van ser diversos errors, també el de passar per davant de tothom, pensant que nosaltres teníem la raó i la resta s'equivocaven. I l'error de portar al límit el Parlament amb una cosa que no podíem complir. D'errors n'hi va haver, i els assumeixo en l'àmbit personal.

Van enganyar els ciutadans?

Enganyar no és la paraula, però no vam ser responsables. El que és enganyar és seguir-ne parlant com si res no hagués passat.

Sobta trobar un polític reconeixent errors.

A la vida tothom es pot equivocar, així és la condició humana. A la vida s'ha de ser coherent, per això vaig deixar el meu escó al Senat quan vaig veure que no podia representar el partit. Ara bé, també hauríem de parlar dels errors que va cometre l'estat espanyol, com enviar aquí gent a clavar cops de porra. O el cas dels presos.

Després del 14-F donaria suport a un govern de JxCat?

No, perquè JxCat ha plantejat un full de ruta basat en la confrontació, en l'«ho tornarem a fer», en una república virtual que tots veiem que no du enlloc.

I a un govern del PSC o d'ERC?

Si ERC segueix en la línia d'apujar impostos, d'atacar l'escola concertada, d'empetitir la iniciativa empresarial, segueix parlant de confrontació, no. I si el PSC segueix negant el dret dels catalans a decidir, tampoc.

Doncs es quedaran sols.

Aspirem a governar, sortim a totes.

Anirà al Museu d'Història a admirar la pancarta donada per Torra?

(Riu) Jo soc historiadora, m'agrada anar al MHC. El que passa és que quan miri la pancarta ho recordaré com un episodi amb què nosaltres mateixos vam contribuir a fer més dèbil la institució de la Generalitat. I una nació sense estat, com nosaltres, ha de cuidar les seves institucions. Aquest era el motiu pel qual alguns reivindicàvem eleccions i no declaració d'independència.

Catalunya està pitjor o millor que el 2016?

Malauradament, pitjor. Tenim un problema de base política, hem de resoldre la relació amb Espanya i la relació entre ciutadania i política. He de fer que les institucions funcionin.

Hi ha fractura social?

Hi ha gent que té interès que aquesta fractura existeixi. Catalans no són només els de l'1-O ni els de l'«a por ellos», sinó 7,5 milions.

Quina ha de ser la relació amb Espanya?

D'igual a igual. M'agradaria que Catalunya fos un estat independent.

Ja. I mentrestant?

De bilateralitat. Per tant, que l'Estat pagui el que ens deu. I que la Generalitat ho gestioni bé.

Com passarà a la història Torra?

Com el 131è president, i això mereix un respecte. Però no ha estat un bon president per als catalans.

I en Puigdemont?

Com el 130è president, per tant mereix un respecte. Passarà a la història per ser una persona que va portar les coses al límit.