06 de desembre de 2020
06.12.2020
Diari de Girona

L'intens recorregut de les PCRs: de l'extracció al resultat

El laboratori territorial clínic de Girona analitza diàriament unes 2.500 proves PCR, tot i que ja té capacitat per assumir-ne el doble, una tasca que combina amb l'estudi d'analítiques rutinàries i urgents de l'ICS Girona i l'IAS

05.12.2020 | 23:09
Una de les tècniques de laboratori manipulant una PCR.

Transformació del laboratori territorial de Girona. Des de l'esclat de la pandèmia l'espai ha experimentat diversos canvis per poder-se adaptar a les noves circumstàncies i donar resposta a un volum de PCR que no ha parat de créixer. Al principi no hi havia prou recursos per assumir-ho tot però després de la primera onada es va contractar personal i es van adquirir noves màquines per assolir plena autonomia.

Des que un sanitari recull la mostra biològica d´un usuari ?mitjançant un frotis nasal? per fer-ne la prova PCR fins que se n´obté el resultat, transcorren 48 hores de processos llargs i complexos que la majoria de la població desconeix.

Diari de Girona ha entrat al laboratori clínic referent de la Regió Sanitària de Girona per tal d´observar el procés laboriós i complex d´anàlisi de les PCRs. D´entrada, per posar-nos en context, cal tenir en compte que l´espai ha experimentat una transformació considerable per adaptar-se a les circumstàncies derivades de la pandèmia. Xavier Queralt, cap de servei del laboratori des de fa sis anys, explica que abans de l´arribada del coronavirus s´analitzaven analítiques rutinàries i urgents dels centres sanitaris de l´ICS i l´IAS. «Aproximadament, teníem capacitat per analitzar-ne 3.000 de diàries. Però a partir del març, el coronavirus va aturar tota activitat i només en fèiem unes 500», explica Queralt.

Com a conseqüència, l´organització del laboratori va canviar «totalment» i es van generar espais nous, que encara ara es mantenen, destinats a la covid-19. Tot i que durant la primera onada es feien moltes menys PCRs que ara, el laboratori no tenia la capacitat logística actual. «La pandèmia ens va agafar a tots desprevinguts. Concretament, al laboratori de seguida es van exhaurir els estris, materials de prevenció, reactius... només teníem capacitat d´analitzar unes 150 proves diàries i no donàvem l´abast», recorda Queralt, qui admet que «sort en vam tenir dels laboratoris d´Hipra i el suport de tècnics de l´Idibgi, que ens van permetre augmentar l´anàlisi de mostres i així donar cobertura a tota la regió sanitària», admet.

En canvi, després de la primera onada, es van contractar dotze tècnics i dos facultatius de laboratori destinats només a tasques covid-19. A partir de l´octubre, i amb l´inici de la segona onada, es va viure un altre pic de peticions i també es van derivar algunes mostres al Banc de Sang i Teixits. Malgrat tot, amb l´adquisició progressiva de nous materials i màquines de gran potència, actualment es poden arribar a analitzar 5.000 proves diàries. «Això també ha suposat una forta inversió; s´ha de reconèixer que una PCR, amb tot el que comporta, és cara».

L´anàlisi de les PCRs als laboratoris és un procés llarg i complex que comença després de l´extracció de les mostres i amb la recepció d´aquestes al laboratori. El pas següent consisteix a inactivar les mostres dins d´una cabina per evitar que siguin contaminants per als professionals que les manipulen i que entrin en contacte amb altres mostres. A continuació, ja estan llestes per ser processades. Aquest procés es pot fer tant de manera manual com automàtica però al laboratori clínic de Girona estan utilitzant les màquines Panther, uns aparells que permeten reduir els temps d´espera i incrementar el nombre de mostres processades. La màquina primer purifica la mostra mitjançant un extractor d´àcids nucleics, que elimina les restes que s´han generat després de la inactivació. Posteriorment, mitjançant una mescla de diferents reactius, s´amplifiquen fragments del material genètic de la mostra fent que siguin detectables. En el cas del coronavirus és una molècula d´àcid ribonucleic (ARN). Aquest procés pot tardar aproximadament entre tres i cinc hores. Si la prova detecta ARN del virus, el resultat és positiu i es confirma que aquesta persona està infectada pel coronavirus. Si la tècnica de PCR no detectés el material genètic del virus, la persona no estaria infectada. Seguidament, es transmeten els resultats periòdicament durant tot el dia a la història clínica del pacient i a l´espai La Meva Salut.

Per poder analitzar tot aquest gruix i tenint en compte els processos que s´han d´aplicar, el funcionament del laboratori està operatiu les 24 hores. Al llarg del dia, diverses furgonetes descarreguen bidons amb centenars de PCRs. També arriben tests serològics, tot i que en menys quantitat.

Les proves provenen de diversos llocs. La majoria, de centres d´atenció de primària, tot i que també hi ha remeses diàries de l´hospital Trueta i el Santa Caterina. Actualment, a més, el laboratori té capacitat de processar les mateixes analítiques rutinàries i rugents d´abans de la pandèmia. De fet, aquesta activitat ocupa la major part de les instal·lacions. Seguidament, hi ha un espai dedicat a l´anàlisi de les proves serològiques i, finalment, l´espai covid-19, amb diverses sales destinades a cadascun dels processos analítics.

Dimarts al migdia, a l´espai on es fa el registre d´entrada i s´inactiva el virus, hi havia quatre tècniques de laboratori que feien el torn de matí. Anna Batchelli fa quinze anys que treballa de tècnica a l´ICS i des de l´abril que es dedica exclusivament a la manipulació de les PCRs. «M´ho van proposar i vaig acceptar, al cap i a la fi forma part de la meva feina però també he de reconèixer que és una tasca que afecta personalment, sobreot quan persones del teu entorn han patit coronavirus», explica. Jéssica Silva fa aquesta tasca des del juliol i admet que és una «responsabilitat molt gran». «Les persones que no tenen aquest contacte directe no s´adonen de la realitat de la situació en què vivim, cal més consciència», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook