Les ferides del dolor emocional són invisibles; no obstant això, en molts casos també profundes. Les seqüeles del confinament, l'aïllament i la crisi econòmica han travessat milers de vides que han acabat per trontollar-se. En aquests moments, fins i tot mancant xifres oficials, els experts calculen que almenys un 30% de la societat està patint algun trastorn mental: ansietat, angoixa, depressió o estrès posttraumàtic. És una xifra preocupant si es té en compte que, abans de l'arribada de la covid-19, els experts consideraven que fins a un 25% de les persones tindrien, en algun moment de les seves vides, algun problema psíquic.
Les crisi sanitària i econòmica han fet créixer la corba d'una altra pandèmia, la més silenciosa de totes: la dels trastorns de salut mental. «Aquest percentatge és una burrada. Sabíem que, de cada 100 persones que passen al dia per la plaça de Catalunya, 25 tindrien problemes d'ansietat, depressius o estrès posttraumàtic. I el que estem veient, si fem una foto transversal de la plaça, és que 30 de les 100 persones que estan ara mateix en la plaça de Catalunya tenen un trastorn mental», explica Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l'hospital Vall d'Hebron i investigador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam). Segons ell, aquest 30% podria ascendir al 50% entre alguns col·lectius, com per exemple els treballadors i usuaris de geriàtrics.
«La gent està pitjor, i ho notem en la gravetat de la clínica. Tenim la impressió que les persones venen massa tard i amb un clar empitjorament de la simptomatologia», certifica Ramos-Quiroga. S'està veient afectada tota la població general, però sanitaris i empleats que treballen en els serveis essencials són dels que més sofreixen l'angoixa, ansietat, la depressió o l'estrès. I aquest psiquiatre opina que el que està per venir és encara pitjor, quan moltes més persones se'n vagin a l'atur.
Però de tots els trastorns hi ha un que repunta sobretot els altres i que té a veure amb la incertesa que recau a la població: el d'ansietat. Ho certifica la mateixa Conselleria de Salut de Catalunya. «Està augmentant més l'ansietat que la depressió. La major part de les consultes que es fan en atenció primària són per ansietat», diu Jordi Blanch, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del departament.
Blanch assegura que, si bé a partir de la segona quinzena de març les cites en l'atenció primària relacionades amb els trastorns de l'estat d'ànim «van baixar en picat», a partir de mitjans d'abril les visites per trastorns d'ansietat es van recuperar, «superant amb escreix els volums de l'any passat en el mateix període».
La Federació de Salut Mental de Catalunya calcula que la depressió s'ha triplicat enguany i l'ansietat s'ha multiplicat per quatre. «L'aïllament, les pèrdues de familiars sense poder acomiadar-se, l'atur i la incertesa enfront de la situació econòmica han generat un enorme impacte en la salut mental i emocional de moltes famílies», afegeix la directora de la federació, Marta Poll.
La Generalitat de Catalunya admet que les dades de què disposen actualment no mostren l'abast real de la problemàtica, ja que hi ha un «infradiagnòstic», en paraules de Blanch, perquè la gent va menys al metge de capçalera perquè té «por» de contagiar-se de coronavirus. «El que sí hem vist, al llarg d'aquest 2020, és que a mesura que la gent anava més al centre de salut es disparaven molt els diagnòstics d'ansietat: l'agorafòbia les fòbies en general, la por generalitzada, el trastorn de pànic...», afegeix. Després de l'ansietat, els trastorns que més estan veient els metges de capçalera són els de l'estat d'ànim, com la depressió o la bipolaritat. I no sols augmenten les persones que «debuten» en els trastorns mentals, sinó també la gravetat d'aquelles que ja sofrien un.
Tampoc els menors i adolescents es deslliuren del dolor emocional. Experts sanitaris i entitats asseguren que enguany s'han agreujat els trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia. «Sobretot després del confinament perquè, durant la quarantena, la família feia un major control del menjar», diu el psiquiatre Ramos-Quiroga. «En menors el que més em preocupa és l'ús i abús dels videojocs i de les pantalles.
El trastorn més freqüent en els centres de salut mental infantojuvenil els CSMIJ és el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). El 6% dels nens dels CSMIJ tenen TDAH i, per tant, més risc de desenvolupar addiccions.
Aquestes generacions han passat moltes hores sense poder sortir al carrer, sense fer res», afegeix aquest psiquiatre.
