07 de desembre de 2020
07.12.2020
Diari de Girona

Sardines i seitons perillen a la costa catalana per la pressió pesquera i el clima

Ho posa de manifest un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona publicat a la revista «Science of the Total Environment»

06.12.2020 | 23:06
Sardines i seitons perillen a la costa catalana per la pressió pesquera i el clima

Els bancs de sardines i de seitons, espècies que representen el 40% de les captures al nord-oest del Mediterrani, al litoral català i francès, estan en declivi per culpa de la pressió pesquera i l'escalfament de les aigües pel canvi climàtic, segons un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona en el qual també ha participat l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO).

L'estudi, que s'ha publicat a la revista Science of the Total Environment, revela que la zona del litoral espanyol i francès on el seitó i sobretot la sardina estan patint més és el nord del litoral català i el golf de Lleó i proposa mesures de gestió basades en la redistribució i la disminució de la pesca en aquelles àrees que experimentin un major impacte ambiental.

L'estudi adverteix que «la sardina i el seitó són espècies molt abundants a l'ecosistema, però presenten fluctuacions naturals de la seva abundància a causa de canvis ambientals. Això, sumat a la pressió pesquera en aquells moments en què les condicions ambientals no són favorables, pot portar les seves poblacions al col·lapse».

Marta Albó, coautora del projecte amb Francisco Ramírez, ha afegit que «a més, l'augment de la temperatura derivat del canvi climàtic afecta moltes espècies com la sardina, que té especialment preferència per les aigües més fredes. Per això, creiem que, en aquelles àrees on l'impacte ambiental és més gran, hauria de disminuir l'impacte de la pesca».

Per la seva banda, Ramírez avisa que «per revertir la situació actual es necessiten una sèrie de mesures de gestió basades en la redistribució i la disminució de la pressió pesquera en aquelles àrees que han experimentat un major impacte ambiental». I la també investigadora de l'ICM-CSIC Marta Coll afegeix: «No es tracta de suprimir la pesca, sinó d'optimitzar-la, és a dir, de regular-la i desplaçar-la, per assegurar la conservació dels recursos». Coll admet que s'hauria de «minimitzar l'impacte econòmic i social» que pot provocar disminuir la pesca.

L'objectiu, segons els biòlegs marins, és alleujar la pressió a les àrees on els canvis ambientals han estat més profunds i garantir que es mantenen com a «espais operatius segurs» (SOS, per les sigles en anglès), àrees teòriques on els sistemes i les poblacions es mantenen en bones condicions per a la seva conservació i explotació.

El concepte del SOS va aparèixer per primera vegada el 2009 per identificar els increments de temperatura o nivells de contaminació, entre altres impactes, que no s'han de superar per preservar els ecosistemes naturals.

Ara, s'ha adaptat per orientar la gestió dels ecosistemes afectats pel canvi climàtic, entre els quals hi ha els sistemes marins i les pesqueres associades.

Segons M. Grazia Pennino i Jose Maria Bellido, investigadors de l'IEO i coautors de l'estudi, mantenir els petits pelàgics dins d'aquests SOS «és clau per augmentar la seva resiliència davant la crisi climàtica», és a dir, la seva capacitat de resistència al canvi i de recuperació. «Això permetria actuar localment per mitigar els efectes del canvi climàtic, la qual cosa sembla, a curt i mitjà termini, més factible que reduir internacionalment les emissions de gasos d'efecte hivernacle», han afegit.

Els investigadors d'aquest estudi estan treballant ara en el projecte europeu TRIATLAS, que busca afavorir la gestió sostenible de les activitats humanes que afecten els ecosistemes marins de l'Atlàntic. En el marc d'aquesta iniciativa, els investigadors utilitzaran aquesta mateixa metodologia per estudiar l'estat de conservació d'altres àrees d'especial interès pesquer al centre i el sud de l'Atlàntic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook