11 de desembre de 2020
11.12.2020
Diari de Girona

La posidònia millora en aigües profundes, però empitjora en superficials

L'informe «Estat de la natura a Catalunya 2020» apunta a una pèrdua de la biodiversitat a tot Catalunya, tant pels efectes del canvi climàtic com, sobretot, per l'actual model socioeconòmic i el seu ús dels recursos

11.12.2020 | 01:05
Les illes Medes vistes des de la platja de l'Estartit.

Les praderies marines de posidònia oceànica són comunitats molt importants per mantenir els sediments costaners i perquè ofereixen refugi i aliment als animals, però actualment són comunitats molt amenaçades tant pel canvi climàtic com per l'acció de l'home. Al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter s'ha constatat que la cobertura d'aquestes praderies ha millorat en aigües profundes, però en canvi ha millorat en les superficials. Així ho constata l'informe Estat de la natura a Catalunya 2020, que es va presentar dimecres i que alerta de la pèrdua de la biodiversitat en diversos àmbits en el conjunt del país.

Els document constata una pèrdua generalitzada de la diversitat a tot Catalunya, amb una problemàtica que se situa en nivells similars als del conjunt d'Europa. Per exemple, en els últims vint anys, les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana un 25% dels seus individus. Aquesta pèrdua és superior al 50% en les espècies que viuen en rius, llarcs i aiguamolls, se situa en un 30% en les d'ambients agrícoles i prats i en un 10% en les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles també indiquen una evolució desfavorable en els escenaris marítims.

Segons el document, la principal causa d'aquesta pèrdua de biodiversitat és «un model socioeconòmic que intensifica l'obtenció de recursos en determinades àrees i n'abandona d'altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible». En aquest sentit, considera que els canvis en els usos del sòl en són la principal causa directa, tot i que també recorda que el canvi climàtic i l'arribada d'espècies exòtiques invasores «tenen un impacte cada cop més gran». Com a contrapunt positiu, el document assenyala que les mesures de conservació han estat «essencials» per revertir la situació negativa que patien algunes espècies, tot i que no han pogut aturar la davallada general.

Una d'aquestes experiències positives es troba a les illes Medes. Des de fa uns anys, és considerada Reserva Natural Parcial Marina, de manera que la pesca hi està totalment prohibida. Això ha fet que les poblacions dels peixos com el nero, el déntol, el sarg imperial, el llobarro, l'orada i el corball, que anteriorment s'havien vist amenaçats per l'activitat pesquera, presentin ara valors més alts en comparació amb altres zones protegides on hi ha permesa alguna modalitat de pesca. En aquest sentit, l'efecte de la protecció és especialment evident en les espècies més sedentàries, com el nero i el corball, però les espècies que es mouen més, com el dénol o l'orada, també mostren una clara millora gràcies a la protecció.

Una altra de les espècies que es treballa per protegir és el tritó del Montseny, l'amfibi més amenaçat de l'Europa occidental. Segons el document, la seva població presenta una tendència més aviat negativa i hi ha molt pocs exemplars (1.500), però s'està treballant des de diferents àmbits en la seva conservació. Aquest amfibi, una espècie única al món situada a la capçalera del riu Tordera, viu en esquerdes i cavitats de les roques i és molt sensible als canvis hidrològics. La seva delicada situació es deu al fet que gairebé el 75% de les poblacions conegudes viuen en finques privades amb nombroses captacions d'aigua, que assequen els torrents i redueixen el seu hàbitat natural.

L'informe, encarregat pel Departament de Territori, ha estat possible gràcies al treball conjunt del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l'Institut Català d'Ornitologia, l'Institut de Ciències del Mar i la direcció general de Polítiques ambientals i medi natural. Es tracta d'una obra inèdita que ha comptat amb la contribució de més de 40 entitats de recerca en l'estudi de la natura, així com amb dades recollides arreu del territori per universitats, administracions, associacions privades, ONGs i centenars de persones voluntàries agrupades en projectes de ciència ciutadana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook