La Policia Nacional ha detingut una veïna de Girona per 14 estafes a Internet. Va enganyar venedors de plataformes de compravenda entre particulars, es va quedar els productes valorats en més de 14.000 euros i a més els va estafar més de 5.500 euros.

Es tracta d´un nou cas de l´estafa anomenada de Wallapay que segons la policia afecta principalment venedors que anuncien els seus productes en xarxes de compra i venda entre particulars. Durant l´any 2020 la Policia Nacional ha efectuat cinc intervencions a Girona relacionades amb aquesta estafa. Fonts policials asseguren que l´efecte del confinament s´ha notat amb aquests fets, ja que se n´han comès més i bandes criminals s´han aprofitat de persones que estaven sense feina per cometre els fraus.

L´última investigació que ha realitzat la Policia Nacional de Girona s´ha acabat el novembre i ha culminat amb la detenció d´una veïna de la ciutat que s´ha vist involucrada en, almenys, 14 denúncies per estafa interposades per víctimes de diferents punts d´Espanya.

La policia assegura que darrere d´aquest tipus d´enguany -anomenat estafa del Wallapay-, que és molt conegut a Internet des de fa un parell d´anys hi ha organitzacions criminals assentades a l´Àfrica i que afecta venedors d´articles que s´anuncien en plataformes de compra i venda entre particulars, com ara Wallapop.

L´estafa consisteix en què els ciberdelinqüents fingeixen tancar un tracte amb el venedor i l´engalipen per fer el pagament a través de Wallapay, que presenten com una plataforma segura de pagament. Consisteix en un sistema en què el venedor només cobra si arriba el paquet i el venedor només l´envia si s´han rebut els diners. El que les víctimes no saben és que la plataforma de pagament no existeix, i que el correu electrònic que reben del venedor on se´ls diu que han rebut els diners és fals.

Aquest però, segons la Policia Nacional, és el més petit dels problemes perquè en la falsa comunicació de pagament, els autors de l´estafa fan constar que han pagat per l´article més del que s´ha convingut. Un fet que sol passar desapercebut a les víctimes.

L´estafa segueix el seu curs i el venedor remet el seu article a l´adreça que el ciberdelinqüent li ha proporcionat. Un cop l´article està en camí, comença la segona fase de l´estafa. El suposat comprador reclama al venedor que li torni els diners que suposadament ha cobrat de més. D´aquesta manera, les víctimes no només perden el seu article, sinó que a més els estafen quantitats que oscil·len entre els 300 i els 600 euros.

Electrònica, robots Thermomix i bicicletes de gamma alta són els articles predilectes de les organitzacions criminals dedicades a aquest tipus d´estafes. Els beneficis de les bandes d´aquests ciberdelinqüents depenen d´incorporar a les seves files de «mules», persones que rebran tant els productes dels venedors, com els diners que els han estafat.

Aquest és el cas de la dona detinguda el novembre a Girona. La Policia Nacional ha investigat i ha pogut comprovar que l´arrestada al seu dia havia penjat un anunci demanant feina i que des d´aquí l´organització criminal la va captar. D´entrada, la dona només s´encarregava de rebre els paquets a casa seva i després vendre´ls. Per tant, ella no contactava amb les víctimes sinó que era la mateixa banda que ho feia. A partir d´aquí, passat un temps la van convèncer, segons fonts policials, perquè els facilités el número de compte i aquí, rebia els diners de l´estafa. La policia ha pogut constatar que la dona tenia molts moviments al seu compte i se l´ha arrestat pels fets.

Per tant, al final les mules d´aquests grups criminals són, diu la policia, aquelles que s´acaben identificant durant la investigació i les primeres en ser arrestades. N´hi ha de professionals, com aquesta de Girona en la segona fase apunta la policia i d´altres, completament alienes i innocents.