21 de desembre de 2020
21.12.2020
Diari de Girona

L'impacte de suspendre les quines

Els organitzadors solen ser entitats municipals, esportives o solidàries que hi recapten una part important del seu finançament · La recaptació de la de Bescanó representa un 30% del pressupost

21.12.2020 | 00:07
L'impacte de suspendre les quines

Els pavellons esportius de les poblacions gironines trobaran a faltar aquest any una de les tradicions més arrelades de Nadal: les quines. La situació epidemiològica no permet la celebració d'esdeveniments multitudinaris com aquest; així ho recull la normativa vigent del Procicat. Tocarà, doncs, tenir paciència fins que, dins d'aquests recintes, hi tornin a ressonar els típics «el més marrà» o «l'edat de Crist» que identifiquen cada número que surt del bombo, en aquest joc similar al bingo.

Però, a banda de no poder retrobar-se amb els veïns i gaudir de la celebració, la suspensió de les quines d'enguany representa un cop dur per a l'economia de moltes entitats municipals i esportives, així com també per a associacions solidàries. Aquestes entitats sense ànim de lucre acostumen a ser les organitzadores de l'esdeveniment, i la recaptació sol alimentar el seu pressupost per a les activitats que fan durant la resta de l'any.

A més, de forma indirecta, la suspensió també afecta els comerços locals on s'adquiria bona part dels premis. Per tot plegat, des d'alguns indrets s'han ideat alternatives, però les entitats no preveuen poder compensar els ingressos que haurien fet a les quines.

Si hi ha una quina emblemàtica, aquesta és la de Bescanó, que aplega fins a 1.800 persones al pavelló esportiu del municipi -la seva capacitat màxima. Fa prop de 25 anys que l'espectacle ha traspassat fronteres més enllà del municipi i atreia persones de tot Catalunya. L'organització va a càrrec del Club Esportiu Bescanó, el Club Bàsquet Bescanó i el Club Patinatge Bescanó. Per tots ells, no poder celebrar la quina «ens representa un 30% del pressupost de cada entitat, a l'engròs», explica el president del Club Bàsquet Bescanó, Robert Llagostera.

«Com a poble, la Quina ens uneix moltíssim, cohesiona les tres entitats i, a més, gairebé tots els regals els comprem al comerç de Bescanó», indica Llagostera. «Esperàvem fins a l'últim moment per si hi havia un canvi de tendència», assenyala el president, que afirma haver estat en contacte constant amb el Procicat. Malauradament no ha estat així, i per aquest motiu els organitzadors han decidit «reinventar-se» impulsant La Gran Panera, malgrat que creuen que «no suplirà al 100% tot el que ingressàvem», preveu Llagostera.

«Quadrar els pressupostos serà complicat», apunta el president, en un any que ja ha estat difícil a causa de la pandèmia: «al març vam haver de tancar l'activitat com tothom, al novembre no vam poder entrenar, i el toc de queda també ens ha limitat l'activitat», diu Llagostera. Tampoc poden cercar espònsors perquè «moltes empreses també ho estan passant malament». Sí que agraeixen el suport de l'Ajuntament, que ha ofert ajudes a les entitats del poble perquè puguin seguir funcionant. «És un any que ens posa a tots a prova, però esperem tornar l'any que ve amb més força», assegura Llagostera.

L'entitat solidària Oncolliga, dedicada a ajudar persones amb càncer i les seves famílies, també organitzava quines arreu del territori gironí, a llocs com Llanars, Salt, Palau-Saverdera o Bescanó, tot i que «la que fem a la Bisbal és la que més ens ajuda, la més espectacular», afirma la presidenta de l'entitat, Lluïsa Ferrer. Amb les quines, l'any passat van recaptar entre 9.000 i 10.000 euros. «Ho destinàvem a mantenir els pisos», detalla Ferrer, referint-se als habitatges que ofereixen de forma gatuita a familiars de pacients que estan ingressats a l'hospital, o bé a malalts de càncer que viuen lluny d'allà on reben el tractament.

Per compensar-ho, a la delegació de l'Oncolliga de la Bisbal se li va acudir «portar la Quina a casa». Així, han organitzat un sorteig davant notari dels mateixos lots que rifarien a la quina. Qui vulgui s'hi pot inscriure per internet fins dilluns vinent. Reconeixen que «si arribem a una tercera part dels ingressos, ja estaríem contents». Ferrer té clar que el seu èxit com a entitat ve de la «fortalesa de les delegacions» així com la solidaritat que els arriba dels col·laboradors, en un moment complex en què també a ells els ha pujat molt la feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook