22 de desembre de 2020
22.12.2020
Diari de Girona

«Bullying» a restaurants i bars fins que pleguin

No són pocs els establiments que han llençat la tovallola, i els que aguanten drets creuen que el Govern intenta fer-los tancar

21.12.2020 | 23:35
Clients trobant tancada la cafeteria del Carlemany.

Ràbia gens continguda. No només els propietaris, també els treballadors de bars i restaurants, feien ahir palès el seu descontentament -tot i que aquesta paraula es queda curta- amb les noves mesures, que redueixen al mínim els ingressos d'aquests establiments però no els eximeixen de cap obligació.

Com que el cafè de les 16 h amb els amics és irrenunciable des de fa 35 anys, i com que la cafeteria està obligada a tancar a les 15.30 h, ens reunim a la plaça del davant de l'hotel Carlemany amb gots de cartró. Així, en lloc de mantenir la distància de seguretat amb l'altra gent que manteníem quan la cafeteria estava oberta, ens asseiem en un banc i tenim a tres dits de distància el cap de les senyoretes del seient del darrere. Curioses maneres d'evitar el contagi, són les d'aquestes normes acabades d'implantar.

Abans, de bon matí, ja he fet un cafè a sota de casa. No havia vist mai el propietari, en Feli, tan emprenyat, ni quan perd el Girona de penal injust, que ja és dir. En Feli i la seva dona fa anys que intenten, ells sols, tirar el negoci endavant. Honradament, dedicant-hi 12 o 14 hores diàries. Un negoci de barri, com tants a Girona. Avui treu foc, té la mirada vidriosa, no sé si de pena o de ràbia.

-D'aquesta no aixequem cap, això és una puta ruïna. Per què uns sí i els altres no? A nosaltres ens obliguen pràcticament a tancar, però hem de pagar lloguer, electricitat, impostos...

Era ràbia. Per si en quedava algun dubte:

-Són uns fills de la gran (?).

-Això no ho puc escriure, Feli.

-Escriu-ho home.

No ho escric. Tres homes estan fent un vi i unes tapes. És l'hora de dinar. En Feli m'explica que la franja horària d'esmorzars, de 8 a 9:30, és una inutilitat. Sé del que parlo, i que els lectors perdonin el meu hedonisme: jo em llevo a les 10. La del dinar, no serveix de res.

-A qui se li acut, aquest horari? Els comerços i oficines comencen a les 9, i surten a mig matí a esmorzar -m'indica l'Esteve, cambrer d'un bar gallec. És una vergonya, i a l'hora de dinar fem la meitat dels serveis habituals -afegeix.

Si els nostres governants no haguessin ofert àmplies mostres de limitació intel·lectual, tot plegat es podria prendre per una estratègia maquiavèlica: obligar als bars i restaurants a tancar perquè no els surt a compte tenir obert, i així ningú pot culpar el govern d'haver-los obligat a baixar persianes. L'estratègia del bullying a l'hostaleria: amargar-los fins que tanquin, fins que abandonin tota esperança.

De fet, quan parlo amb l'Albert, propietari d'una rostisseria, entra un representant comercial assegurant que s'ha trobat sis restaurants de la seva ruta tancats, i sospita que ja no tornaran a obrir. Ahir, a Girona ja hi havia força bars que, a la vista de les noves mesures, van preferir no obrir. D'altres, havien disminuït ostensiblement el nombre de taules a les terrasses, segurament perquè han hagut de retallar personal.

La Nancy, propietària d'un bar llatí, ha donat de baixa la cambrera i el cuiner.

-Per què els haig de fer venir? Per perdre-hi diners? No volen que aixequem el cap, ens volen fer tancar -explica, abonant-se a la tesi del tancament voluntàriament imposat.

Té un parell de persones a l'hora de dinar, res més.

-Ens hauríem de posar tots d'acord i obrir -crida a la revolució, tot queixant-se amargament de l'Ajuntament de Girona, que en lloc de facilitats encara els posa dificultats.



Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit