Les estafes s'han convertit en un maldecap per a molts ciutadans i n'hi ha de molta tipologia. Les lligades a internet són cada vegada més freqüents, i les que tenen a veure amb aspectes relacionats amb mecanismes bancaris, també. Els enganys s'han convertit en un delicte molt destacat i, de fet, en deu anys s'han gairebé multiplicat per cinc els casos coneguts per la policia. Any rere any es veu com van en augment i enguany, a l'espera de tancar-se l'any 2020, tot apunta que pot ser un període de rècord.

Això segurament es notarà per l'anomenat «efecte pandèmia». I és que, durant el confinament i la crisi del coronavirus, han aparegut molts malfactors que s'aprofiten de la gent i han creat estafes especialment dissenyades per entabanar aprofitant-se de la situació. Les dades parlen per si soles: només els Mossos d'Esquadra segons les dades aportades en el seu dia per l'agència Efe.

Cal anar, per tant, amb molta alerta amb els enganys, ja que les dades parlen per si soles. En deu anys es pot comprovar que són uns delictes sense aturador i que pugen de forma exponencial. L'any 2010 es van conèixer 1.335 casos i la xifra ha anat pujant fins a superar les 6.000 estafes anuals. Una xifra que s'ha detectat l'any 2018 i el passat. El rècord de la dècada és precisament l'any 2019 amb 6.341 casos. Tot i que en l'any anterior ja s'havien enfilat de valent, fins als 6.228 fets coneguts.

Aquestes dades sobre casos d'enganys formen part de l'estadística pública del Ministeri de l'Interior i inclouen les de tots els cossos policials desplegats a la província de Girona, amb excepció de les policies locals.

D'estafes n'hi ha de moltes tipologies, però el Ministeri fa un clar esment a les bancàries, que van des dels enganys que es pateixen a internet -per exemple, durant un robatori de dades personals bancàries-, però també hi ha estafes amb targetes de crèdit quan es realitzen compres, entre d'altres. Cal dir, però, que també hi ha enganys bancaris que es produeixen físicament en els caixers automàtics, sobretot a gent gran, per exemple.

Les estafes bancàries representen prop del 70% de tots els casos d'enganys gestionats pels cossos policials a la província Girona. De les 6.341 estafes gestionades l'any passat, 4.215 casos eren d'aquesta tipologia. L'any anterior també representaven un gran gruix: 3.786 de les 6.228 conegudes.

Aquest tipus de delictes sovint tenen una resolució policial complicada. Sobretot els que són ciberdelictes, ja que sovint tenen al darrere delinqüents que viuen a l'estranger i, per tant, els investigadors tenen més problemes per arribar-hi. Però també n'hi ha que es resolen amb més rapidesa.

Les dades d'Interior mostren que l'any passat es van arrestar un total de 125 persones per estafa a la província de Girona, i d'aquestes, 36 per temes bancaris. En canvi, la resolució dels delictes és força baixa, ja que dels 6.341 casos se'n van poder resoldre 974. D'aquests, 262 eren bancaris. La xifra és més baixa que l'any 2018, quan es va poder acabar descobrint qui havia darrere de 1.087 enganys, dels quals 319 eren bancaris.

Les estafes són uns delictes amb constant evolució i no és estrany veure com, gairebé setmanalment, els cossos policials o bé informen de noves estafes o donen consells per evitar-ne algunes de freqüents. Aquest dimarts, per exemple, els Mossos van alertar d'una nova modalitat d'estafa detectada a Catalunya: el fals mecànic, que consisteix que un home vestit de mecànic fa creure a persones d'edat avançada que tenen una roda del vehicle fluixa amb la intenció, posteriorment, de demanar-los quantitats elevades de diners per reparar-la. La quantia supera, de llarg , els 1.600 euros.

A la província també es va tornar a detectar al novembre un tipus d'engany que semblava oblidat: la dels estafadors de l'asfalt. Dues empreses de Llagostera i Cassà van patir-ne les conseqüències, però sortosament, com que van avisar la policia, van poder evitar l'engany. El que no van poder evitar és que els fessin un mal asfaltatge en uns camins d'accés a les empreses, però sortosament aquestes no van pagar ni un euro als delinqüents.