La nova llei d'educació, la LOMLOE o «llei Celaá» en referència a l'actual ministre del ram, ha aixecat una forta contestació en el món de l'escola concertada, que la interpreta com un atac cap al seu model educatiu. I això es va traduir en manifestacions arreu de l'estat el passat 20 desembre sota el paraigua de la plataforma Més Plurals. També a Girona on, a banda de la manifestació amb vehicles es van penjar pancartes amb el lema «Model educatiu únic és dictadura». Una postura que ara ha volgut ser contestada per la plataforma Salt'educa que, a més de penjar pancartes al costat de les més de plurals, defensa en un comunicat que «l'escola pública és la de tots, és el model més democràtic i el que permet a tothom accedir-hi». Des de la plataforma saltenca es deixa clar que «defensarem sempre totes aquelles iniciatives que procurin que tot l'alumnat tingui les mateixes possibilitats i que no separin, ja des de ben petits, els infants i la societat segons sexe, religió, llengua o renda».

Ahir, en una entrevista amb Diari de Girona, el portaveu de Més Plurals a Girona, Àlex Fernández, opinava que «s'hauria d'aconseguir que tothom que vulgui estudiar amb un determinat ideari ho pugui fer, ens agradin més o menys aquestes idees»; i, en contraposició, des de Salt'educa es negava «la reivindicació del suposat dret a escollir escola, ja que entenem que en realitat, més que un dret, s'hi amaga la voluntat de preservar certs privilegis, o la por i els recels a un model més just que dona igualtat d'oportunitats».

La plataforma posa l'exemple de Salt on, a parer seu, «el suposat dret d'escollir escola» serveix per «amagar la voluntat de preservar certs privilegis» i està més motivat «en moltes ocasions i sobretot a Salt, a desconeixements i estereotips, que fan tenir recels a barrejar-se amb la pobresa». «L'escola pública és un model que pot garantir el dret a una educació plural, científica, laica i de qualitat per a tothom, sigui quin sigui el seu nivell social, econòmic i cultural. En cap cas d'això en podem dir dictadura; l'altre model, el de l'escola privada-concertada, no ho garanteix», afirma Salt'educa que té clar que a la seva població el manteniment de les dues xarxes, escola pública i escola concertada, «potencia la segregació escolar i social de la vila».

A diferència de l'opinió de Més Plurals, que sosté que l'escola concertada no pot assumir més alumnes amb necessitat especials pel seu «infrafinançament», Salt'educa argumenta que «defensaríem poder escollir escola i projecte educatiu, si totes fossin equiparables en instal·lacions, preus, recursos, estabilitat del professorat i composició social». « La nova llei educativa té més coses bones que dolentes i segur que n'han quedat moltes en un calaix, però trobem positives les mesures que milloren la protecció de la immersió lingüística a Catalunya, i la voluntat d'abolir els concerts als centres que segreguen per sexe», afegeixen des de Salt'educa.