El primer dia de la resta de la vida de Joan Garcia no va ser una jornada normal. No haver d'anar a les oficines que la Policia Local de Ripoll té al passeig Honorat Vilamanyà, suposava un gir en la rutina que durant els últims quaranta anys ha estat habitual per ell. En tot cas no fou encara el dia d'un jubilat normal. A les dependències de l'Ajuntament va rebre un petit comiat on no hi va faltar l'alcalde Jordi Munell, regidors del consistori, representants de Mossos d'Esquadra i el seu substitut com a cap de la policia ripollesa, el sergent Josep Párraga. Precisament durant aquest últim mes ha estat fent el traspàs de responsabilitats a Párraga, explicant-li les tasques del dia a dia, sobretot pel que fa a la part administrativa.

Joan Garcia ha estat sotsinspector de la Policia Local, i el més veterà dels agents que actualment formaven part del cos. Des de l'octubre passat que havia complert els seixanta-cinc anys, i creu que «és hora de donar pas a altra gent que pugui aportar noves idees». La seva infantesa i joventut va passar-la a Càceres (Extremadura) on ja havia treballat com a educador en un col·legi i d'administratiu en una gestoria. A finals de dècada dels setanta encara hi havia un flux de població que venia a Catalunya provinent d'altres zones de l'Estat. En Joan va arribar a Barcelona per buscar-hi feina, però gràcies a diferents amics i familiars que vivien a Ripoll va tenir notícia d'una convocatòria de quatre places per fer-hi de municipals. S'hi va presentar, va superar les proves, i l'u de maig de 1980, festa del treball, va començar a treballar-hi.

Inicialment les feines que li pertocaven eren variades. Feia sobretot de recader, repartint notificacions, a més de la tasca policial pròpiament dita. Per incidir en el paper social de la policia en aquell primer consistori democràtic, els agents van completar tres setmanes de formació, «que ens va permetre assumir gradualment més competències», afirma. En tot cas la feina d'aquella època no s'assemblava en absolut a l'actual. En Joan recorda que «havíem d'intervenir amb grups de persones conflictives i ens va tocar viure-hi moments desagradables» sobretot en un moment on encara no s'havien desplegat els Mossos i en el qual la Guàrdia Civil «venia quan podia». Durant els primers anys també va ser bomber voluntari. Tancaven el camió a l'actual sala Abat Senjust als baixos de l'Ajuntament, i va compaginar la seva feina policial, amb el voluntariat de bomber, fins que no es va crear el parc professional de Bombers.

En aquell moment inicial encara no sabia que aquella seria la feina de la seva vida, però de mica en mica es va anar engrescant i completant cursos, fins que sense adonar-se'n va ser conscient que havia trobat «l'ofici definitiu». Primer va sortir a concurs una plaça de caporal, i la va guanyar. Més tard la de sergent, en la primera promoció que es va convocar a Catalunya, a l'escola de policia de Mollet. S'hi van presentar tretze persones, entre les quals en Joan. Més endavant va sorgir la possibilitat d'optar al càrrec de sotsinspector, i també va aconseguir el seu objectiu, al qual va optar com a únic sergent de la policia de Ripoll.

De tota la seva dilatada experiència policial en Joan Garcia es queda amb els companys que ha fet dins del cos. Afirma que «amb tots hi mantinc una bona relació». El pitjor que hi ha hagut de pair van ser els fets d'agost de 2017, uns dies que qualifica de «durs, complicats i greus». Haver conviscut amb els protagonistes dels atemptats al mateix poble i no haver estat capaços de detectar-ho «ens va desanimar molt». D'ara endavant Garcia espera «poder passejar pel poble i adaptar-me al meu nou estatus, sempre que les circumstàncies que estem vivint ens ho permetin».