L'Audiència de Girona ha fixat per al 28 de gener el judici a dos encausats més pels disturbis postsentència. La Fiscalia demana 9 anys de presó i multa de 4.320 euros per a cadascun d'ells i els acusa de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i danys. Segons l'escrit d'acusació, els joves van participar en les protestes de la nit del 18 al 19 d'octubre del 2019. L'acusació pública sosté que formaven part del grup d'unes 300 persones que van «llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els Mossos d'Esquadra i els vehicles policials» davant els Jutjats de Girona, aprofitant que en aquell moment no hi havia antiavalots protegint l'edifici. Un dels encausats és l'únic que continua en presó preventiva pels aldarulls.

La Fiscalia emmarca els fets en els «diversos actes de protesta» que hi va haver a partir del 14 d'octubre, quan es va fer pública la «sentència del procés». La Fiscalia exposa que les mobilitzacions eren avalades per «diferents organitzacions de seguidors i simpatitzants» amb l'objectiu de «la proclamació d'una República independent a Catalunya». En aquest context, relata que hi va haver protestes a Girona del 14 al 20 d'octubre convocades pel CDR, el SEPC, Òmnium Cultural, l'ANC i La Forja. El dia 18, concreta, es va convocar una vaga general «promoguda per entitats sindicals afins a les organitzacions esmentades, com la Confederació Sindical Catalana i la Intersindical Alternativa de Catalunya que va derivar en concentracions multitudinàries a diversos llocs i infraestructures públiques».

Segons l'escrit, a les cinc de la tarda, 9.000 persones es concentraven davant l'edifici dels Jutjats de Girona, a l'avinguda Ramon Folch. Exposa que els aldarulls van començar a dos quarts de nou del vespre, quan quedaven unes 3.500 persones davant l'edifici judicial: «Diversos efectius policials que s'havien desplaçat al lloc van formar un cordó policial en la confluència dels carrers Bonastruc de Porta i Ramon Folch», i aleshores «diversos manifestants van començar a protagonitzar disturbis formant barricades amb contenidors al passeig de la Devesa i llançant pedres contra els agents de policia».

L'acusació pública sosté que això va «motivar la intervenció de les forces de seguretat» cap a les nou. Això, segons l'escrit, va dispersar els manifestants a altres punts, «construint els manifestants barricades amb contenidors i fustes», que l'escrit situa als carrers Santa Clara, pont de Pedra, Bonastruc de Porta, pont de Pedret, parc de la Devesa i la Copa. Segons la Fiscalia, els manifestants van calar-hi foc i van llançar objectes contra els antiavalots per «dificultar la intervenció policial i atemptar contra la integritat dels funcionaris».

Seguint el mateix patró que els escrits d'acusació contra els dos joves jutjats el 30 de juny i l'1 de juliol passat a la mateixa Audiència -i que van quedar absolts-, la Fiscalia descriu el conjunt d'aldarulls que hi va haver aquella nit a la ciutat però no és fins a aquest punt del relat on apareix la suposada intervenció dels dos encausats en els fets. «En aquestes circumstàncies i escenari de violència», diu el fiscal, la mitjanit del dia 19 «un grup compacte de manifestants, format per unes 300 persones i entre les quals es trobaven els acusats», van «aprofitar» que «la seu dels jutjats havia quedat sense efectius de protecció de les forces policials d'antiavalots» per «atacar els agents i els béns públics amb la major virulència, precisió i potència lesiva al seu abast».

Segons l'acusació, integrants del grup «que no han estat identificats, van començar a llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els agents i els vehicles policials que hi havia a les immediacions de l'edifici», que segons la fiscalia, eren «dos vehicles policials de mampara i un nombre reduït d'agents de seguretat ciutadana que custodiaven l'edifici sense protecció física personal ni material» perquè els antiavalots «estaven intentant sufocar els altercats intensos que simultàniament s'estaven produint a diferents punts de la ciutat».

«Els acusats, aprofitant l'atac agressiu grupal, amb unitat de propòsit i d'acció i de manera coordinada amb la resta d'atacants o, en tot cas, emparant-se en l'agressió col·lectiva directa als agents i vehicles, es van separar del grup agressor avançant fins a situar-se a uns deu metres de distància dels agents i dels vehicles», argüeix la Fiscalia. Aleshores, «cadascun d'ells, en moments successius, van agafar diverses pedres de grans proporcions i les van llançar amb una força descontrolada cap als policies i els vehicles que formaven la línia policial».

Cotxes destrossats

Segons l'escrit de conclusions provisionals, un dels vehicles dels Mossos va rebre «més de cent impactes» que van «destrossar el cotxe». Disset de les pedres «van penetrar a l'interior» del cotxe, diu el fiscal. L'altre vehicle va rebre impactes a la part posterior i només va travessar els vidres una de les pedres. Els agents «van aconseguir refugiar-se entre les columnes i a l'interior de l'edifici judicial fins que van arribar els efectius antidisturbis», conclou. Els pèrits van valorar els desperfectes d'un cotxe en 6.926,11 euros i la factura de reparació de l'altre va ser de 3.463,06 euros.

El fiscal acusa els dos joves de tres delictes: desordres públics, atemptat contra agents de l'autoritat i danys. Sol·licita 9 anys de presó per cadascun i multa de 4.320 euros. En concepte de responsabilitat civil, demana que indemnitzin conjuntament la mercantil propietària dels cotxes dels Mossos amb 10.389,17 euros pels danys. I demana que, en cas de condemna, els expulsin del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna i els prohibeixin l'entrada 8 anys.