La cursa electoral per al 14-F ja ha començat a les comarques gironines, amb un taulell electoral que compta amb tres candidats veterans i sis cares relativament «noves». Només repeteixen com a caps de cartell Gemma Geis (JxCat), Jean Castel (Cs) i Maria Àngels Olmedo (PP), mentre que la resta de partits han optat per la renovació. Tot i això, la majoria han escollit candidats que, malgrat estrenar-se com a caps de llista al Parlament, compten amb trajectòries polítiques àmplies. És el cas de l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (PDeCAT), la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà (ERC), l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), la regidora de l'Ajuntament de Girona i diputada provincial Sílvia Paneque (PSC) i l'exregidor i exportaveu de JxCat també a Girona, Carles Ribas (PNC). Només els comuns aposten per una candidata que, malgrat haver estat candidata al Senat, no ha ostentat càrrecs polítics de rellevància: Rosa Lluch.

JxCat, que va guanyar còmodament les eleccions del 2017 a Girona -tot aconseguint 7 dels 17 diputats que té la circumscripció-, es divideix ara en tres opcions: JxCat, PDeCAT i PNC. La diputada i portaveu del partit al Parlament, Gemma Geis, repetirà com a cap de llista després d'haver-se imposat en les primàries a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que anirà de número 2. Exvicerectora de la UdG i persona propera a Carles Puigdemont, Geis tindrà un «handicap» en aquesta campanya electoral, i és que la Junta Electoral ha determinat que serà el PDeCAT qui es quedi amb tots els drets electorals de JxCat.

Per tant, serà el candidat del PDeCAT, Jaume Dulsat, qui gaudeixi de l'espai electoral de JxCat. Dulsat és alcalde de Lloret de Mar, diputat provincial i vicepresident del Patronat de Turisme, i és consderat una persona pròxima a la presidenciable del partit, Àngels Chacón. S'estrenarà com a cap de llista al Parlament després d'haver-se imposat, en una pugna interna, al regidor de Figueres Jordi Masquef.

El tercer en la «discòrdia» postconvergent és el PNC. La formació liderada per Marta Pascal presenta com a candidat l'exregidor i exportaveu de JxCat a l'Ajuntament de Girona Carles Ribas, que va abandonar el partit i el consistori ara fa uns mesos per discrepàncies ideològiques amb la seva antiga formació.

Amb quatre diputats, ERC va ser la segona força a les comarques gironines a les eleccions de 2017. En aquell moment, la cap de llista va ser l'exconsellera empresonada Dolors Bassa, i ara li pren la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. Malgrat que serà la primera vegada que lidera la llista al Parlament, Jordà té una àmplia trajectòria política a les seves espatlles, ja que també ha estat alcaldessa de Ripoll i diputada al Congrés.

També va aconseguir quatre escons ara fa quatre anys la llista de Ciutadans, que ha volgut jugar sobre segur i ha tornat a apostar per Jean Castel, president provincial del partit i diputat des de 2015. En aquest cas, també es tracta d'un veterà en política, ja que anteriorment havia estat regidor a l'Ajuntament de Girona, primer pel PP i després per Ciutadans.

Tant la CUP com el PSC, que actualment tenen un representant cadascun, han decidit apostar per les cares més visibles del seu municipalisme. La regidora gironina i diputada provincial Sílvia Paneque s'ha convetit en els darrers anys en un dels valors més sòlids del socialisme gironí, i encapçala per primer cop la llista. També s'estrena com a candidat Dani Cornellà, un dels alcaldes més veterans de la CUP a Girona.

Al PP, Maria Àngels Olmedo intentarà obtenir representació en un moment en què el partit pateix una forta divisió interna, mentre que els comuns aposten per Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, per intentar entrar al Parlament des de Girona.