En un dels racons més recollits i obacs de la Serrallarga que s'estén entre Blanes i Lloret, el CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques) hi té una de les seves instal·lacions. Un dels gairebé vint centres que, amb gestió directa o compartida, controla a Catalunya. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) desenvolupa activitats en el camp dels ecosistemes i la biodiversitat, entre d'altres. La resta de centres catalans del CSIC, gairebé tots a Barcelona, aborden investigacions en diferents fronts.
Jordina Rincón-Torroella i Salvador Macip tenen en comú el fet de ser blanencs. També un altre tret prou interessant: tots dos són científics de primer nivell. I tots dos han hagut de desenvolupar la seva carrera professional a l'estranger. La Dra. Rincón-Torroella, neurocirurgiana, disposa actualment de dos anys a temps complet per investigar nous tractaments del glioblastoma i altres tumors cerebrals al Jhons Hopkins Hospital de Baltimore. El Dr. Macip, més present durant aquests temps de pandèmia en els mitjans de comunicació, és genetista especialitzat en càncer i envelliment, professor de la universitat de Leicester i la UAB.
La doctora Katalin Kariko no és blanenca, és hongaresa. Els treballs que va iniciar fa trenta anys per obtenir vacunes a partir de l'ARN han estat llargament infravalorats i/o bandejats per institucions i laboratoris. Ara, però, la seva feina ha permès l'obtenció de les primeres, més segures i més eficaces vacunes contra la covid-19 ( Moderna, BioNTech?). Alguns la consideren ja la «mare de la vacuna» i la proposen per al Nobel.
A l'estat espanyol la pandèmia ha posat en evidència una vegada més les misèries en el camp de la investigació. El problema no és la manca de gent vocacional i preparada com la Jordina o en Salvador. El problema és la recurrent manca de recursos que s'hi han destinat, mentre es pressupostaven elevades partides a institucions i activitats innecessàries, prescindibles o fútils. Afegiu el que vulgueu a la llista segons les vostres fílies i fòbies: armament, aeroports fantasmes, fundacions inútils i/o vicaries, etc, etc.
El Dr. Luis Enjuanes, viròleg del CSIC, lidera el projecte de vacuna espanyola contra la covid-19. Malgrat que té 75 anys, va posposar la seva jubilació per posar-se al davant dels estudis. «Podem competir en qualitat amb altres vacunes però no en terminis. No tenim prou finançament i no podrem enllestir-la fins a finals del 2021», va declarar fa pocs dies.
Sabem que vivim en un estat pobre i un país empobrit com Catalunya. Els nostres científics han de fugir a altres països. La pitjor pobresa rau, però, en la falta de nivell, de clarividència, de previsió, dels nostres governants davant un tema que hauria de ser prioritari. Ells han propiciat la situació actual de precarietat (misèria?) científica.
Des de fa unes setmanes el gerent de Blanes ha de repartir el seu temps de feina (temps que gairebé ha doblat) entre el CEAB blanenc i un altre centre del CSIC a Barcelona. Misèries econòmiques!
