Els delictes informàtics han anat a l'alça durant els últims anys coincidint amb una especialització i modernització de les Tecnologies de la Informació i de la comunicació (TIC). De fet, mig any enrere sabíem que Girona és l'onzena província d'Espanya amb més activitat delictiva d'aquest tipus, i que els cossos policials de la província van tractar més de 4.400 casos de ciberdelinqüència durant l'any 2019.

Tot i que el tipus de denúncies que arriben a la policia són per estafes, hi ha un subtipus de delictes relacionats amb la intimitat que els últims cinc anys han aflorat a la província de Girona: els delictes de descobriment i revelació de secrets a través d'Internet.

Aquest tipus de procediments protegeix el dret a la intimitat i tipifica la difusió d'un vídeo o de conversacions privades per plataformes digitals sense l'autorització de la persona afectada.

Precisament, la Fiscalia de Girona va investigar 20 presumptes delictes d'aquest tipus l'any 2019, una xifra destacada si es posa en context: els últims cinc anys només n'havia investigat 2, i ambdós durant el 2017.

L'article 197 del Codi Penal identifica com a delicte «descobrir els secrets o vulnerar la intimitat de l'altre sense previ consentiment», així com «apoderar-se de papers, cartes, missatges electrònics o qualsevol document personal; així com interceptar gravacions de so o d'imatge». Aquest delicte té associades penes d'un a quatre anys de presó i multes de 12 a 24 mesos.

Amb tot, té un agreujant que pot elevar la forquilla dels 3 als 5 anys de presó si qui comet el delicte és l'encarregat de custodiar la informació o si es revela informació personal no autoritzada per la víctima.

També es considera agreujant el fet de difondre dades que revelin ideologia, religió, salut, vida sexual, creences i origen racial, o si la víctima és menor d'edat o té una discapacitat.

Pel que fa a la resta de delictes informàtics, els més habituals són els d'estafa i d'amenaces i coaccions. El 2019 es van obrir 195 procediments judicials, un 35% que l'any anterior.

Una altra de les xifres més rellevants de la memòria del Ministeri Públic és sobre els delictes que envolten la violència de gènere. I és que si es compara amb les dades de 2018, la Fiscalia va investigar un 19% més de presumptes delictes d'aquest tipus.

El 2019 es van investigar més de 3.000 presumptes fets delictius relacionats amb la violència contra la dona. Els delictes més habituals que es van investigar són de maltractament ocasional (1.577 incoacions), el trencament d'una mesura cautelar o de la condemna (556) i les lesions (234).

Pràcticament tots els delictes van merèixer més incoacions. Els delictes més comuns, els de maltractament ocasional, van augmentar un 10%, mentre que l'incompliment d'una mesura cautelar va pujar un 65%. A més, les investigacions per violació van pujar de 8 a 13, i de 7 a 12 les d'abusos sexuals.

Els delictes per maltractament habitual estan regulats a l'article 153.1 del Codi Penal, que estipula penes de fins a un any de presó a qui «per qualsevol mitjà provoqui un dany psíquic o lesió menys greu, o colpegi sense provocar dany quan la perjudicada sigui la dona, parella o una relació d'afectivitat encara que no sigui de convivència». Aquest delicte també inclou el maltractament contra persones «especialment vulnerables» que convisqui amb el responsable dels fets.

En termes generals, durant l'any 2019 va iniciar 25.308 diligències prèvies, un 5% més que durant l'any anterior. D'aquestes, prop d'un 14% es van transformar en altres procediments.