Aquest Nadal ens ha deixat imatges festives «diferents». Les familiars quedaran en la memòria personal i dels mòbils de cadascú. Trobades curtes de temps i de gent. Àpats a terrasses i jardins (els qui en tenen) aprofitant que durant un parell d'hores el termòmetre que a primera hora del matí marcava pocs graus, s'enfilava (al sol) fins a trenta. Cavalcades des del sofà del menjador...

Algunes altres imatges van generar controvèrsia i rebuig entre la ciutadania, com les de la «rave» de Llinars del Vallès. «Nosaltres aquí, complint totes les indicacions i els de la nau passant-se confinament i restriccions pel forro!», s'exclamava la meva bacallanera de capçalera. I afegia: «I uns pels altres, Policia Municipal, Mossos... ningú ha estat capaç d'aturar-ho i fer-los anar cap a casa». Amb una lectura més comprensiva dels fets, vaig intentar explicar-li que una entrada a sac per foragitar els participants potser hauria comportat una situació de violència no desitjada per ningú. Amb ferits pels dos bàndols: participants i forces d'ordre públic. «Res, allò s'havia d'aturar amb rapidesa. Un desplegament prou nombrós de policies i l'efecte intimidatori hagués estat suficient» va replicar indignada.

El mateix cap de setmana de la festa de Llinars, a Blanes a Cala Bona, vaig ser testimoni d'una altra festa. Aquesta més minoritària, tot i que pel cap baix vaig poder contar trenta-cinc persones. Enmig de la platja, en un dia lluminós al voltant d'una taula amb menjar i begudes, adults i nens amb disfresses, globus i rialles donaven la benvinguda al nou any. Els qui havíem anat allà a passejar ens miràvem perplexos. «Semblen estrangers», va apuntar algú. «Sembla que parlen rus», va afinar algú més. Vaig fer algunes fotografies i també una trucada a la Policia Local per posar-los al corrent. «És una festa autoritzada» em van contestar des de la central.

Certament les dues festes de les que els parlo no tenien res a veure. Encara que a totes dues la presència de gent d'altres països fos un tret comú. La de Llinàs, multitudinària, sense autorització i per molt espaiós que fos, en un local tancat. La de Cala Bona a Blanes, menys nombrosa, més retallada en el temps i a l'aire lliure. I pel que sembla autoritzada(?).

La fatiga pandèmica fa que molts ciutadans estiguem molt hipersensibles davant del que pugui significar una vulneració de les prohibicions que afecten el nostre dia a dia. La festa de Llinars i la de Cala Bona, repeteixo, tenien poques coses en comú. L'una va tenir amplíssim ressò mediàtic, l'altre un mínim ressò local. L'una propiciava un risc no menyspreable de propagació del covid-19. A l'altra, el risc em va semblar petit tot i que molts participants no duien mascareta. En una i en l'altra, però, algú va perdre l'ocasió de fer una actuació, com a mínim, empàtica, preventiva i pedagògica.