28 de gener de 2021
28.01.2021
Diari de Girona

Les defuncions van pujar a Girona un 10,6% durant el primer semestre de 2020

L'INE va registrar 3.692 morts, 354 més que en el mateix període de 2019, coincidint amb l'arribada i el primer pic de la pandèmia

27.01.2021 | 23:50
Les defuncions van pujar a Girona un 10,6% durant el primer semestre de 2020

Les comarques gironines van registrar, durant el primer semestre de 2020 -data d'inici de la pandèmia de la covid-19- un total de 3.692 morts, cosa que suposa 354 més que durant els primers sis mesos de 2019, quan es van produir 3.338 morts. Així ho reflecteix l'estadística de Moviment Natural de la Població, publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), segons la qual el nombre de naixements a la província es va mantenir estable després de diversos anys a la baixa, tot i que el creixement vegetatiu continua essent negatiu, ja que només van néixer 3.105 criatures. Així doncs, durant el primer semestre de l'any passat es van registrar 587 morts més que naixements.

Les xifres de l'INE mostren clarament els efectes de la pandèmia de la covid-19 en la mortalitat de les comarques gironines. Durant els sis primers mesos de l'any es van registrar 354 morts més que en el primer semestre de 2019, cosa que significa un increment del 10,61%. Malgrat ser una xifra significativa, tanmateix, es troba per sota la mitjana espanyola, ja que al conjunt de l'Estat les defuncions van incrementar-se un 19,6%, tot arribant a les 262.373 persones.

El nombre de defuncions va augmentar a gairebé totes les comunitats autònomes, excepte les illes Balears i Múrica, i els principals augments es van produir a la Comunitat de Madrid (64,3%), Castella-la Manxa (46,2%) i Catalunya (38,1%).

En el seu comunicat oficial, l'INE no dubta a assenyalar-ne la causa: «L'augment en el nombre de defuncions durant la primera meitat de 2020 s'ha degut, principalment, a l'efecte de la pandèmia de covid-19 des del mes de març», assenyala. I, si s'observen les dades mes a mes a les comarques gironines, l'increment de morts durant els mesos de març i abril -quan es va assolir el primer pic de la pandèmia- és evident: durant els mesos de gener i febrer es van registrar 621 i 493 morts, respectivament; mentre que al març van augmentar fins a 749 i a l'abril es van disparar fins a 823. Al maig es van registrar 567 defuncions i el juny es va tancar amb 439. De les 3.692 persones mortes durant aquest període, 1.874 eren homes i 1.818 eren dones.

Creixement vegetatiu negatiu

Aquesta elevada mortalitat, sumada a una natalitat que ja fa temps que és molt baixa, va fer que, durant el primer semestre de 2020, la província de Girona experimentés, de nou, un creixement vegetatiu negatiu. Entre gener i juny de 2020 van néixer 3.105 criatures a les comarques gironines: 1.590 nens i 1.515 nenes. Per tant, i tenint en compte que la xifra de defuncions es va situar en 3.692, el creixement vegetatiu va ser de -587 persones. Tot i això, cal tenir en compte que Girona és una de les províncies de tot l'Estat que més immigració rep, circumstància que en els darrers anys ha fet que, malgrat tenir un creixement vegetatiu negatiu, el volum total de població pugui augmentar per l'arribada de persones procedents d'altres països.

Però malgrat que el creixement vegetatiu fos negatiu, durant el primer semestre de 2020 es va frenar a Girona la caiguda de natalitat que portava anys produint-se. I és que, segons les dades definitives del primer semestre de 2019, un any abans s'havien registrat només 3.090 naixements, el que significava la xifra més baixa des de 1975. L'any passat, doncs, se'n van produir 15 més. Continua essent una xifra molt baixa, però significa un estancament en lloc d'una davallada.

En aquest cas, l'evolució de les comarques gironines també contrasta amb la tendència al conjunt de l'Estat, on, durant la primera meitat de 2020, es van registrar un 4,2% menys de naixements que en el mateix període de 2019. Al conjunt de l'Estat, el nombre de naixements porta diversos anys amb una tendència a la baixa, només interrompuda l'any 2014, segons recorda l'INE. De fet, el nombre de naixements només va augmentar, durant la primera meitat de 2020, a la ciutat autònoma de Ceuta: a totes les altres comunitats, es van produir descensos. Les principals davallades es van situar a la ciutat de Melilla (-22,1%), la Comunitat de Madrid (-6,6%) i la Comunitat Foral de Navarra (-6,5%). En el conjunt de l'Estat, el creixement vegetatiu va ser de -94.326 persones.



Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook