La doctora Candela Calle és la primera dona que està al capdavant de la institució a Catalunya des de fa onze anys. En tot aquest temps destaca els grans avenços que s'han produït en els tractaments i la investigació del càncer que, juntament amb l'augment de la prevenció per part de la ciutadania, s'ha aconseguit que les taxes de supervivència vagin en augment..

Quin balanç fa d'aquests 25 anys de l'ICO a Catalunya?

En faig una valoració molt positiva. Ens hem posicionat a cinc territoris de Catalunya i estem presents en una vintena d'hospitals comarcals amb un model multidisciplinari que incorpora atenció assistencial, recerca i docència entre altres aspectes.

Què va suposar per a Girona l'arribada de la institució, ara fa 19 anys?

Va suposar una gran innovació ja que, per primera vegada, tota la població tenia el mateix accés a una cartera de serveis molt àmplia, així com possibilitats de tractament. Fins llavors, cada hospital tenia un àmbit d'oncologia independent i no hi havia la coordinació en xarxa que hi ha actualment.

Ja fa onze anys que n'és directora general a Catalunya, quin ha sigut el seu gran objectiu?

Al llarg d'aquest temps, hem tingut l'habilitat de percebre la gran motivació i professionalitat de treballadors, que hem alineat cap a l'essència de l'ICO: el benestar del pacient.

I a més és la primera dona que està al capdavant de l'ICO...

La veritat és que sí i és important remarcar-ho, ja que de dones al capdavant d'institucions no n'hi ha gaires i cal defensar el lideratge femení. Fa trenta anys que estic a primera línia -anteriorment com a gerent de l'ICS- i sempre he tingut la sensació de sentir-me observada i que he de demostrar més tot el que faig.

Què ha aportat el model d'atenció oncològica de l'ICO al malalt?

El malalt té l'oportunitat de ser atès sota un model assistencial basat en unitats funcionals. És a dir, té accés a diversitat d'especialistes, entre els quals hi ha metges, psicòlegs i treballadors socials, entre d'altres. Tots els professionals en fan un seguiment conjunt i per al malalt és molt important que li donem aquesta seguretat. També hi trobarà un model assistencial molt humà. Contínuament avaluem el que fem i anem aplicant les millores necessàries.

Fent una ullada a les dades de Girona, en un dia arriben a atendre unes 200 consultes externes, fan unes 120 sessions de radioteràpia, donen quatre altes...com avalua aquestes xifres?

Som l'únic proveïdor d'oncologia a Girona i, per tant, atenem un volum molt alt de pacients. La incidència del càncer creix un 6% cada any i som responsables d'una part del procés assistencial que intentem atendre amb la màxima qualitat.

De fet, l'ICO a Girona està en procés de creixement, ja que està previst ampliar l'hospital de dia oncohematològic. Què suposarà aquesta millora?

L'increment d'espais permetrà assumir l'augment progressiu de tractaments en assaig i una adaptació d'aquests circuits d'acord amb el seu seguiment i complexitat. A més, tota la inversió en tecnologia de primer nivell permetrà accelerar tota mena de tractaments de manera que, per exemple, una dona diagnosticada de càncer de mama al cap de cinc dies ja pugui iniciar radioteràpia.

Com ha afectat la pandèmia a l'ICO i als pacients amb càncer?

La pandèmia ens està afectant a tots i hi ha moltes malalties que s'han vist condicionades. El tractament del càncer, però, sempre s'ha intentat preservar. A Girona sempre hem mantingut l'activitat amb la coordinació amb tots els hospitals de la regió sanitària.

Durant la primera onada i, actualment, els hospitals han intentat mantenir les operacions urgents, sobretot oncològiques. Ha sigut sempre així?

La cirurgia oncològica sempre s'ha preservat. Sí que és cert que en algun moment inicial del tractament, en algun cas es pot haver interromput. De totes maneres, s'ha intentat pal·liar a través de teràpies alternatives o radioteràpies substitutives. Per tant, espero i desitjo que la situació no arribi a agreujar-se fins a tal punt que l'activitat oncològica quedi afectada. N'hem après molt de la primera i segona onada i, el més important, és treballar amb coordinació i a l'una, tant en salut com en processos oncològics.

Estudis constaten que un de cada cinc casos de càncer no s'ha diagnosticat durant la primera onada. És una xifra preocupant?

És cert que ens hem trobat amb algun tumor en alguna fase més avançada. És important remarcar i que quedi clar a la ciutadania que tenim un sistema sanitari segur malgrat les adversitats. És per això que si es tenen símptomes, cal anar al metge, sense pensar que el sistema està col·lapsat o que anar a un hospital és un risc per a la salut.

Fins i tot el coronavirus va arribar a l'ICO, a través d'un brot. Com va condicionar l'activitat?

El coronavirus el tenim arreu tant a la comunitat com al sistema sanitari. És per això que de tant en tant tenim brots a hospitals. Per afrontar la situació, hem après a fer i diferenciar circuits per tractar malalts positius i negatius. També és molt important protegir els professionals i fer cribratges tant a treballadors com a pacients.

Des que està al capdavant de la institució, quina evolució destacaria en els processos de diagnòstic del càncer?

Principalment, he notat una gran evolució de les campanyes de prevenció i comencen a tenir impacte real. Els cribratges detecten els tumors més aviat i podem tractar els pacients a temps. Tot això propicia que tinguem dels millors resultats de supervivència al càncer del món.

La recerca també ha tingut un paper fonamental...

Sí. En les últimes dècades, hem passat d'investigar el càncer com una malaltia única a desgranar-lo molecularment. Això ha propiciat grans avenços de coneixement en la diversitat de tumors i en la investigació de diferents teràpies. Voldria destacar l'estreta relació de l'ICO amb l'Institut d'Investigació Biomèdica de Gi (Idibgi) en la realització de centenars d'assaigs clínics a l'any.

Quin és el percentatge de curació actual?

Depèn de cada tumor. Però el 77% d'homes i el 55% de dones ja sobreviuen després de cinc anys de diagnòstic del càncer. Si ens centrem en tumors concrets, el de mama té una supervivència del 92%, el de pròstata del 90% i cada vegada millora més la del pulmó, que ara s'aproxima al 30%. També cal destacar que la població ha anat millorant els hàbits i ha pres consciència de la importància de seguir una vida saludable.