Joaquim Soy, "El Nardo", va morir divendres als 97 anys d'edat. Soy era tota una llegenda de la tauromàquia, tot i que va tenir una carrera curta i centrada en la seva ciutat natal.

Va debutar el 1955 a la plaça de Braus d'Olot i es va retirar el 1961. En aquest temps va participar en una desena de curses i va estar a punt de debutar a la Monumental de Barcelona. Va fer una carrera sense escoles de toreros, però en canvi la gent omplia el firal per acompanyar-lo quan a peu es dirigia cap al Puig del Roser, on havia d'entrar a una plaça plena de gent entusiamada per aclamar les seves accions sobre la sorra. A l'època del Nardo la gent escoltava les curses a través de la ràdio i els músics dedicaven cançons als toreros. A ell, li van dedicar un pasdoble (amb música de Francesc Casanovas i lletra de Joan Casulla), que els més vells d'Olot, encara coregen en veu baixa.

En un acte a Olot l'any 2011, en què va cedir les seves accions de la plaça de Braus a l'ajuntament, Soy recordava que quan era petit l'espectacle preferit per una majoria d'olotins eren les curses de braus. I recordava la seva primera experiència amb la tauromàquia i l'ambient taurí, amb només cinc anys: «Vaig veure els cavalls guarnits amb cintes de colors i plomes... després el passeig dels toreros vestits amb roba brodada amb fil de lluminós sota la música

de les cornetes i els platets. Després de la cursa, es va prometre que un dia torejaria. Però la seva carrera de torero hauria d'esperar: va començar amb 31 anys, al 1955. Va torejar a Olot, Cardona i a Sarrià de Ter, i es va retirar el 1961. El sobrenom taurí "El Nardo" li venia d'una feina que va fer de jove, quant essent jardiner, plantava nards.

L'escriptora gironina, Natàlia Molero, gran defensora de la tauromàquia a Catalunya, va novel·lar la seva vida a "Nardo. Un torero d'Olot". A propòsit d'aquella publicació, Molero explicava com el va conèixer:"quan anava a la plaça de toros d'Olot, tothom el saludava. Tothom el cridava. Hi havia el costum, quan acabava la corrida, d'acompanyar-lo al Casino. I li cantaven el seu pasdoble, que la gent se sebia de memòria. Un personatge que va deixar una petja fortam tot i que no va torejar gaires vegades. Nou corrides, en total".

Afegia Molero que d'"El Nardo" li va cridar l'atenció com mirava la vida: "d'una manera dramàtica, de blanc o negre, sense matisos. És... una filosofia arrauxada. Sent gran, quan ell està segur que té raó en una cosa, no li fa por res. És una valentia, que no és inconsciència. Em va semblar de novel·la".

"El Nardo" va ser el màxim exponent de la tradició taurina d'Olot, on va haver-hi més toreros de jònecs, el més important d'ells Abel Robles, que va debutar a la Monumental de Barcelona l'any 2011 amb només 20 anys.