Per què s'ha comès un delicte? Qui l'ha comès, on, en quin context i quina reacció social ha provocat aquest tipus de delinqüència? L'origen de la criminologia recau en fer un pas enrere i fer l'estudi de tots els angles on convergeixen el delicte i l'infractor: sistema penitenciari, polítiques de prevenció, etc. La imatge de la gavardina, la lupa i les empremtes, cal deixar-la a Sherlock Holmes, o a la criminalística.

Per dir-ho clar, els criminòlegs són experts en els delictes. L'objectiu darrere d'aquest estudi on hi conflueixen múltiples ciències socials - dret, psicologia, sociologia, treball social...- és trobar solucions per resoldre els problemes que pot haver-hi en un territori. «Aquesta ciència té un caràcter transversal que fa que tinguem una visió global que ens permet entendre els conflictes i proposar mesures concretes a cada situació», explica Eva Barroso, criminòloga especialitzada en l'àmbit de la seguretat i prevenció del delicte. Per ara, tot i la tasca de difusió que ha fet el Col·legi de Criminòlegs des de la seva creació l'any 2018, encara s'ha d'explicar a la societat què és la criminologia. «Un dels nostres objectius és aconseguir que arribi un dia que la nostra professió no generi dubtes, igual que la d'un psicòleg o d'un periodista», indica Barroso, que també és vocal del Col·legi de seguretat pública i privada.

Per tal d'arribar als àmbits més petits, el Col·legi, que compta amb 302 membres, ha endegat un projecte per tal de fer pedagogia i divulgar la necessitat de comptar amb aquesta ciència al món local. I amb el mateix objectiu, ha realitzat unes jornades per donar a conèixer aquesta ciència i trencar els tòpics que s'hi relacionen. Tot plegat al voltant de tres eixos principals: la responsabilitat ciutadana, la delinqüència i la seguretat.

Bé, parlem de delictes, però hi ha més delinqüència ara que un any enrere o que fa dues dècades?

«És impossible de respondre», assegura Steven Kemp, doctor en Criminologia a la Universitat de Girona i professor a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. «El primer que hem de fer és parlar d'un tipus de delicte», subratlla.

Dins dels múltiples àmbits que té aquesta ciència, Kemp és expert en ciberdelinqüència i anàlisi de dades. Precisament en aquest àmbit, durant la pandèmia s'ha detectat un fort repunt de casos en alguns dels delictes, motivat per l'augment de trànsit a internet i per la generalització del teletreball. Tot i que Kemp ha analitzat aquest fenomen amb dades de països anglosaxons perquè a Catalunya no troba dades «gaire fiables», ha pogut constatar que alguns dels delictes relacionats amb les noves tecnologies han anat a l'alça, i que en canvi d'altres relacionats amb la delinqüència al carrer han baixat respecte a les dues últimes dècades. «És una tendència que ha tingut lloc probablement al conjunt del món occidental», sosté.

I sobre això, fa una apreciació: «molts cops s'utilitzen dades policials de denúncies com a termòmetre de la criminalitat, i aquestes dades tenen llacunes», exposa Kemp. En aquest estadi no hi ha hagut investigació policial, i per tant no s'ha pogut provar l'existència del delicte. «Si mires les denúncies per violència de gènere, sembla que en els últims anys ha pujat molt, però és molt probable que el que hagi canviat és la tendència a denunciar-ho», argumenta. «Fa 20 anys aquests delictes no es denunciaven tant».

Un altre dels objectius de la criminologia és trencar etiquetes relacionades amb la delinqüència.

«Tenim la curiositat científica d'entendre les dades i explicar-les», concreta Barroso. «És important poder estudiar un problema des de tots els àmbits, perquè molts cops s'utilitzen problemes de seguretat per fer política».

Com a exemple, podríem fer esment dels problemes d'ocupacions en habitatges que els últims mesos han preocupat diversos municipis gironins i també catalans. «Nosaltres som els encarregats d'ubicar, analitzar i estudiar les possibles maneres de solucionar el conflicte», manifesta Barroso. «Que en un municipi els funcionin unes mesures no vol dir que al del costat els siguin útils». Es tracta, doncs, de separar el gra de la palla. «És fonamental fer aquest pas enrere i analitzar-ho amb objectivitat», clou Barroso.