En temps de pandèmia, moltes feines i activitats han hagut d'adaptar-se per sobreviure. I els treballs en benefici de la comunitat, que són un tipus de mesures alternatives a penes de presó o multes, també s'han reinventat.

L'any passat hi havia 830 persones penades fent tasques per a la comunitat arreu de les comarques gironines. A tot Catalunya, 9.605. La crisi sanitària, però, ha fet que una petita porció d'aquests penats, que en el cas de les comarques gironines en són setze, hagi començat a fer treballs relacionats amb la covid-19, com ara dispensar gel hidroalcohòlic o vigilar les aglomeracions. És el cas d'en Marc, que a través d'un nom fictici explica que un delicte contra el patrimoni el va dur a haver de complir la pena col·laborant amb una entitat d'Olot si no volia haver de pagar una multa.

«Organitzo la gent quan entra al CAP, els dirigeixo on han d'anar i així agilitzo les cues», explica. Va al CAP Garrotxa alguns dies a la setmana, quan els horaris laborals li ho permeten. Va començar a fer treballs en benefici a la comunitat al novembre, en un moment en què la segona onada estrenyia fort. Llavors, també tenia més temps lliure per dedicar-hi. Ara ha de trampejar més la situació per un canvi d'horaris, però així i tot assegura que entenen la seva situació. De fet, el compliment de la mateixa pena l'ha hagut de fer a diversos llocs per la seva disponibilitat laboral. Anar al CAP va ser una solució: «Si un dia no puc venir no em reclamen, i quan hi vaig m'ho agraeixen perquè sempre falten mans, i més ara amb aquesta situació sanitària», indica.

Mar Calm, referent dels administratius del CAP Garrotxa, assegura que estan «molt contents» amb els penats que han rebut fins ara a l'ambulatori. La seva col·laboració amb el Departament de Justícia ja existia abans de la pandèmia, però el que va canviar van ser les tasques encomanades. «Hem tingut perfils d'edat i sexe molt diferents, i amb tots hem tingut uns resultats satisfactoris», explica Calm. D'aquesta manera, ja han passat unes sis persones des que van començar a rebre penats.

«Busquem un perfil que pugui ser adequat per estar de cara al públic, i som elàstics a l'hora de decidir els horaris», explica la responsable. Quan els proposen un candidat, el centre ha de donar el vistiplau, i durant el temps que el penat hi col·labora, se li fa un seguiment. «Ens és de gran ajuda tenir-los perquè ens cobreixen necessitats», resol Calm.

«Les feines que he fet han estat a favor d'entitats sense ànim de lucre i això et proporciona seguretat perquè estàs amb gent que et valora», explica en Marc. «Fas una feina sense que et jutgin, perquè només una persona sap què t'ha passat, i pagues pel que has fet», manifesta. De fet, té constància de més d'una persona que ha acabat treballant en una feina on va fer tasques per a la comunitat, i valora positivament la seva experiència: «Em sento molt a gust i crec que està molt bé que donin aquesta opció, i després de mesos combinant la feina i això he après a valorar molt més el meu temps», subratlla. «Ja no tornaré a cometre el mateix error», assegura.

Apostar per la reinserció

L'autoritat judicial pot decidir imposar per sentència aquestes tasques o bé substituir o suspendre penes de presó. La responsable de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia, Teresa Claveguera, explica que totes les tasques que fan els penats es duen a terme amb entitats sense ànim de lucre: «Sempre tenen una arrel social, i l'objectiu principal és compensar o reparar el dany comès amb el delicte», indica.

Sempre hi ha una sentència judicial al darrere que determina si cal que el pres faci aquestes tasques i les hores que hi ha de dedicar. Així i tot, a l'hora de desenvolupar-la, es té en compte que es pugui realitzar en el seu entorn proper. «Ha de ser una tasca que pugui ser compatible amb la seva vida ordinària, i que pugui combinar amb la feina», sosté Clavaguera.

Així doncs, un cop el penat rep l'ordre de fer aquestes feines comunitàries, s'activa un procediment per tal de buscar entitats al municipi amb qui Justícia té conveni perquè comenci a col·laborar. «Es té en compte el perfil del penat, si li agrada més treballar amb persones grans, per exemple», subratlla. Durant el temps que dura el procés, que canvia segons el cas, es fa un seguiment i s'informa periòdicament al jutge.

No només són les entitats privades les que acullen penats, sinó que els equipaments públics també en reben. «A Girona col·laborem amb els Agents de Defensa Forestal, i els ajuden a fer neteja de boscos», afirma la responsable.

«El compliment d'aquestes penes té un doble benefici: per al penat i per a la comunitat», recorda Clavaguera, «i de fet la taxa de reincidència d'aquestes condemnes és molt més baixa que la de presó». La responsable assenyala que amb la pandèmia diverses entitats s'han interessat per acollir voluntaris, i que els jutges cada vegada hi aposten més.