01 de febrer de 2021
01.02.2021
Diari de Girona

L'estació del TAV a l'aeroport: horitzó 2030?

L'analista Pol Pérez considera que ha de ser una estació intermodal i integrada

31.01.2021 | 23:47
Passatgers embarcant en un avió de Ryanair, en una imatge d'arxiu.

Transports. Malgrat que els sectors econòmics i socials de Girona reclamen rapidesa en la construcció de l'estació del TAV a l'aeroport, la burocràcia podria ser un factor clau per alentir-la.

Ara fa dues setmanes, el Ministeri de Transports anunciava que treia a licitació finalment la redacció de l'estudi per a la construcció d'una estació del TAV a l'aeroport de Girona, amb l'objectiu de saber quina hauria de ser la seva ubicació, característiques i fórmules de connexió. Després d'anys d'haver-ne estat parlant, l'anunci va ser rebut amb satisfacció però també amb cert escepticisme per part dels agents econòmics i socials de les comarques gironines, que van demanar que el procés no «s'eternitzi». Tot i això, l'analista d'operacions i projectes de training de Vueling Pol Pérez assenyala que, tenint en compte la lentitud de la burocràcia del Govern central, pot anar per llarg: «Personalment crec que no veurem la primera pedra de l'estació intermodal fins al 2030, a molt estirar», assenyala en una entrevista amb Diari de Girona.

Pérez, que viu a Barcelona però ha crescut a Santa Coloma de Farners, és graduat en Gestió Aeronàutica per la UAB i estudia un doble màster en Direcció Logística i en Business Administration. Ell rebutja el concepte de «baixador» del TAV, i defensa que cal una estació intermodal integrada dins l'aeroport que pugui ser complementària a l'aeroport del Prat. Tot i això, deixa clar que «no s'entendria» que l'aeroport de Girona fos una simple connexió amb Barcelona com a quarta pista, perquè això implicaria «perdre singularitat i competitivitat davant d'altres aeroports regionals propers». En canvi, creu que millorar l'accessibilitat intermodal permetria als operadors aeris tenir accés a nous clients d'aeroports propers.

Malgrat considerar que l'estudi d'aquesta nova estació arriba molt tard segons recorda, el primer esbós de la proposta va sortir a la llum durant la planificació parcial del Pla Director de 2004?, i just en un moment en què l'aeroport es troba en hores baixes, creu que l'estació intermodal pot ajudar a revitalitzar-lo. En primer lloc, creu que contribuirà a incrementar la seva àrea d'influència i a captar nous clients, tant passatgers com càrrega aèria i serveis no aeroportuaris. A més, apunta que ha de garantir una xarxa de transport intermodal que aporti «intensitat urbana» a la zona. En aquest sentit, defensa que s'hauria d'integrar la zona aeroportuària de Vilobí-Riudellots en la planificació estratègica regional del transport de Catalunya, ja que la nova estació permetria incrementar un 105% l'àrea d'influència en trajectes ferroviaris d'entre 60 i 90 minuts.

Pérez considera que la nova estació ha de permetre atraure la instal·lació de noves aerolínies, ja que abans de la pandèmia l'aeroport gironí estava utilitzant un 23% de la seva capacitat real, captant entre el 4 i el 10% del trànsit aeri català, amb més de vint destinacions pròpies i cinc de coincidents amb Barcelona. Tot i això, assenyala que la disminució de freqüències respecte a uns anys enrere no s'ha produït «per no tenir atractiu propi», sinó que ho atribueix a «les polítiques estratègiques que s'han adoptat des de Madrid, com per exemple, focalitzar-se massa en les low-cost quan es disposa d'un turisme d'alt poder adquisitiu, segones residències i turistes de l'Europa de l'Est, on els viatges tenen més de quinze dies de duració». També creu que cal redissenyar la política de taxes per tal que hi hagi una diferenciació entre aeroports.

És per això que, més enllà de la construcció de l'estació, creu que hi ha d'haver canvis en la gestió de l'aeroport. En aquest sentit, considera que «no es pot continuar amb el model actual d'Aena si no es vol ofegar les infraestructures aeroportuàries tant en l'àmbit financer com en termes operatius». D'aquesta manera, creu que és «una necessitat urgent» impulsar un nou sistema aeroportuari català «on es gestioni el transport aeri des de, amb i per al territori», amb una configuració individual per a cada aeroport d'acord amb les necessitats territorials. Concretament, aposta per una gestió aeroportuària mixta en la qual puguin participar agents econòmics, institucions, companyies aèries, patronals, inversos, clústers i altres organitzacions del sector, que apliquin conjuntament «les línies d'estratègia competitiva eficient a cada infraestructura».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit