01 de febrer de 2021
01.02.2021
Diari de Girona

El torero que va marcar una època a Olot

«El Nardo» va morir divendres als 97 anys · Era una llegenda de la tauromàquia que va debutar el 1955, amb 31 anys, i es va retirar el 1965, després de deu curses.

31.01.2021 | 23:48
Joaquim Soy, a casa seva, mostrant una article en què es parlava d'«El Nardo».

Joaquim Soy (Olot, 1924), «El Nardo», va morir divendres als noranta-set anys. L'olotí era tota una llegenda de la tauromàquia catalana, tot i haver tingut una carrera curta. Va debutar el 1955, amb trenta-un anys, a la plaça de Braus d'Olot i es va retirar el 1961, havent torejat també a Cardona i Sarrià de Ter. Durant aquest temps, va participar en una desena de curses i va estar a punt de debutar a la Monumental de Barcelona.

Soy va fer una carrera sense escoles de toreros, però tenia una pila de seguidors. La gent omplia el Firal d'Olot per acompanyar-lo i mostrar-li suport quan es dirigia a peu cap al Puig del Roser, on havia d'entrar a la plaça de braus plena de gent entusiasmada per veure la seva actuació.

A l'època d'El Nardo, les curses s'escoltaven a través de la ràdio i els músics dedicaven cançons als toreros. A ell, li van fer un pasdoble (amb música de Francesc Casanovas i lletra de Joan Casulla), que els més vells d'Olot encara coregen en veu baixa.

En un acte a la seva ciutat natal l'any 2011, en què va cedir les seves accions (la 1 i la 2) de la plaça de Braus a l'Ajuntament, Soy recordava que quan era petit l'espectacle preferit per una majoria d'olotins eren les curses de braus. I recordava també la seva primera experiència amb la tauromàquia i l'ambient taurí, amb només cinc anys: «Vaig veure els cavalls guarnits amb cintes de colors i plomes... després el passeig dels toreros vestits amb roba brodada amb fil de lluminós sota la música de les cornetes i els platets». En acabar la cursa, es va prometre que un dia torejaria. I així va ser.

El sobrenom taurí d'«El Nardo» se'l va posar ell mateix, inspirat en la professió a què s'havia dedicat de més jove, la jardineria. I concretament en una de les plantes, el nard.

L'any 2006, l'escriptora gironina, Natàlia Molero, gran defensora de la tauromàquia a Catalunya, va novel·lar la seva vida a Nardo. Un torero d'Olot. A propòsit d'aquella publicació, Molero explicava com el va conèixer: «Quan anava a la plaça de toros d'Olot, tothom el saludava. Tothom el cridava. Hi havia el costum, quan acabava la corrida, d'acompanyar-lo al Casino. I li cantaven el seu pasdoble, que la gent se sabia de memòria».

Afegia Molero que d'El Nardo li va cridar l'atenció com mirava la vida: «D'una manera dramàtica, de blanc o negre, sense matisos. És... una filosofia arrauxada. Sent gran, quan ell està segur que té raó en una cosa, no li fa por res. És una valentia, que no és inconsciència. Em va semblar de novel·la».

El Nardo va ser el màxim exponent de la tradició taurina d'Olot i va viure l'època daurada del toreig a Catalunya. La seva millor actuació va ser el 23 d'octubre del 1960 a la plaça de Braus d'Olot, quan es va endur les orelles, la cua i la pota del toro.

Després d'ell, hi ha hagut més toreros de jònecs a la ciutat, entre els quals destaca Abel Robles. L'any 2011, aquest jove torero va debutar a la Monumental de Barcelona amb només vint anys i poc abans que es fes efectiva la llei de prohibició de curses de braus a Catalunya, aprovada el 28 de juliol de 2010 al Parlament.

El 2014, en una entrevista ?conjunta al programa Pros i Contres d'Olot Televisió, Soy i Robles relatraven les diferències del ?toreig segons l'època. «Els d'ara tenen l'avantatge que han vist ?curses, han vist capejades i han pogut entrenar», va dir Soy. Mentre que Robles explicava la dificultat de dedicar-se a la tauromàquia en un context en què es redueixen les curses i s'ha prohibit a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook