03 de febrer de 2021
03.02.2021
Diari de Girona
Sergi Batlle. Portaveu de Salvem les valls

«Dir que, sense les variants, la Garrotxa s'anirà empobrint és enganyar la gent»

El portaveu de l'entitat ecologista que lluita des de fa anys contra el projecte de les variants d'Olot i les Preses nega que la infraestructura sigui indispensable per assegurar el futur de l'economia garrotxina i avisa que «cal tenir clar el cost/benefici d'una carretera que com està projectada té més d'autovia que de variant» i que, a criteri seu, «no solucionarà el problema del trànsit a Olot»

03.02.2021 | 00:03
«Dir que, sense les variants, la Garrotxa s'anirà empobrint és enganyar la gent»

Així d'entrada, em sembla que ni tan sols està d'acord amb la denominació variant.
No és una qüestió que m'agradi més o menys la paraula. Simplement, el que es vol fer aquí no és una variant. Una variant és el que es va fer a Sant Esteve d'en Bas o a la Cellera de Ter. El que aquí s'ha projectat és una part de la línia directa de transports de mercaderies entre França i Madrid. Si dibuixes una línia recta entre la Jonquera i Madrid, aquesta passa per l'eix Figueres-Olot-Vic i aquí, dient que s'ha de solucionar la congestió de trànsit que, certament, hi ha en determinats punts d'Olot, se'ns vol colar una infraestructura amb dos carrils per sentit, nusos i enllaços a diferents nivells que té més d'autovia que no pas de variant.

Però l'excés de trànsit al vial Sant Jordi existeix. Això no s'ho ha inventat ningú.
Sí. Però també és veritat que els estudis demostren que la majoria d'aquest trànsit, tant de l'avinguda Sant Jordi com de la carretera de Santa Coloma, és intern de la Garrotxa. Som nosaltres mateixos que anem d'un lloc a l'altre de la comarca, un 85% de trànsit que passa pel vial Sant Jordi és intern. D'aquests 18.000 vehicles, uns 1.600 són vehicles pesants com tràilers, camions o furgonetes, d'aquests 40 porten bestiar viu i 40 més, mort. Hem de fer una gran carretera de 300 milions d'euros per eliminar només una petita part d'aquests 18.000 vehicles?

La variant no solucionaria el problema de trànsit a Olot?
No. És clar que no. Només cal mirar el que ha passat en altres llocs. L'exemple més clàssic que es posa sempre és de Barcelona i les rondes. Abans dels Jocs Olímpics del 92, les rondes semblava que eren la solució innegociable per millorar el trànsit a Barcelona. I què va passar? Que un any després el trànsit estava col·lapsat a les rondes i al centre de Barcelona. Cal pensar en el cost-benefici de les grans obres, no es poden anar fent carreteres sense més.

I què proposen des de Salvem les Valls per millorar la mobilitat?
Aturar-nos i estudiar bé la mobilitat tant d'Olot com de tota la comarca. Fa molts anys que parlem de la variant, però cap govern municipal ha fet res per intentar solucionar el tema del trànsit. Res. Si en lloc d'invertir 300 milions d'euros en una gran infraestructura, n'invertim uns milers amb un estudi, veurem que el trànsit d'Olot som nosaltres mateixos portant els nens al col·legi, anant a fer encàrrecs, l'autònom que va amb la seva furgoneta a les Preses i torna, el pare que porta el fill a l'institut... I per això volem fer una gran carretera amb carrils, enllaços i nusos. És per la mobilitat de la gent de la Garrotxa o perquè el transport de mercaderies tingui una autovia de franc de dos carrils des de França fins a Madrid passant per l'eix Figueres-Olot-Vic?

Es poden treure cotxes dels carrers d'Olot?
És clar que se'n poden treure. Una prova clara que el transit d'Olot som nosaltres mateixos és veure com baixa la quantitat de cotxes un dia laborable, però que no hi hagi escola. Aquell dia, el problema de trànsit baixa molt. Per què ningú s'ha preocupat des de l'Ajuntament a estudiar això? O, per què en lloc de gastar 300 milions en fer una carretera, no invertim una quantitat molt més petita a subvencionar el Bus Transversal entre les Planes i Sant Joan les Fonts, que tots sabem que va gairebé buit.

Canviem de la mobilitat a l'economia. El futur de la Garrotxa necessita tant sí com no les variants d'Olot i les Preses?
A la Garrotxa tots sabem que això no és veritat. No diré que a la comarca no hi hagi necessitats, i més en aquesta època amb les classes socials cada cop més diferenciades, però la sensació, el que es veu i del que parla la gent, és que les grans empreses garrotxines van bé. Tots veiem els projectes que estan fent molt d'aquestes empreses; parlo de noves naus, d'inversions... Precisament, el Diari de Girona publicava fa pocs dies les dades de les grans empreses gironines on, sense necessitat de dir noms aquí públicament, en sortien unes quantes de la Garrotxa o els seus voltants que tan afectades estarien per no tenir les variants i unes carreteres ben amples.

En el manifest dels sectors empresarials s'avisava que això podria acabar canviant.
Al principi del seu text, ells mateixos expliquen que la Garrotxa és una de les comarques més industrialitzades de Catalunya amb un PIB i un índex d'ocupació superior a la mitjana, per tant amb menys atur. I tot això s'ha aconseguit sense les variants. Ells mateixos es contradiuen. Quina empresa ha dit que es vol deslocalitzar? Quina? No n'hi ha cap. Dir que sense les variants la comarca de la Garrotxa s'empobrirà i pujarà l'atur és enganyar la gent.

Creu que les variants d'Olot i les Preses s'acabaren fent?
No. Almenys no a curt termini i de la manera que estan projectades. A les Preses, una variant faria que hi passessin només una petita part menys dels vehicles que s'han fet ara i els veïns de la Vall d'en Bas no tenen cap problema de mobilitat per acceptar les afectacions ambientals en el seu territori, que ja va haver d'assumir la factura paisatgística de Bracons. El consistori de la Vall d'en Bas ja ha dit que no ho acceptarà.

Però, de moment, la tramitació continua el seu procés.
Nosaltres hem presentat al·legacions, moltes, i també n'hi ha d'altres. Estem convençuts que si la Generalitat intentés executar el projecte tal com està ara, la justícia el paralitzaria. Europa, d'on hauria de sortir part del pressupost, tampoc posaria fàcil el projecte perquè les lleis mediambientals d'ara no són les mateixes que hi havia fa vint anys i s'ha de tenir en compte el cost/benefici de fer una gran carretera com aquesta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook