Un total de 2.683 persones han mort de coronavirus a Catalunya des que, a primers de gener, van començar a experimentar-se les conseqüències de la relaxació nadalenca de les restriccions. Òbviament no totes les morts poden atribuir-se a la suavització de les mesures de control. Hi hauria hagut també alguns centenars de morts si s'hagués optat per cancel·lar el Nadal com reclamaven alguns experts, però la xifra hauria estat molt inferior. Fins i tot es podria permetre la reobertura de bars i comerços en major mesura que ara si s'hagués optat per un confinament estricte. Catalunya no pot imposar-lo, però tampoc ho ha reclamat a el Govern.

Encara que la resta dels indicadors de la tercera onada segueixen a la baixa a Catalunya, les morts romanen estancades des de fa tres setmanes al voltant de les 600 setmanals. Fins a 598 persones han mort en la darrera setmana. Molt a prop d'una mitjana diària de 100. Les defuncions són l'última ?conseqüència de l'expansió del ?virus i, per tant, l'estadística que més ?tarda a reflectir un descens. Hau?rien de caure a partir de la setmana vinent, però això no evitarà que ens vagin deixant setmanalment 500, 400 o 300 persones, moltes de les quals podrien haver-se salvat si no ?s'hagués intentat «salvar el Nadal».

La pandèmia evoluciona a la baixa amb molta lentitud i tres factors afegeixen incertesa: l'expansió de la variant britànica, més contagiosa i probablement més letal, que suma un de cada sis casos a Catalunya i pot ser dominant en dues o tres setmanes; les votacions del 14-F, en les quals els malalts i les persones en quarantena estan autoritzades a sortir de casa seva, i l'ampliació dels horaris dels bars i restaurants.

De les 19.743 persones que han mort a Catalunya pel virus, 12.328 ho han fet en un centre hospitalari o sociosanitari i 4.500, en una residència geriàtrica.