El 2020 ha estat un any de rècords pel que fa al nombre de maltractadors que estan vigilats permanentment amb polseres telemàtiques. Onze homes han portat aquest dispositiu que s'instal·la per ordre d'un jutge ja que considera que el delinqüent és una persona d'un alt risc per a la víctima de violència masclista i, per tant, ha d'estar en permanent vigilància.
Un cop el maltractador té instal·lat l'aparell, són els Mossos d'Esquadra els que fan un seguiment dels agressors, evitant així, per exemple, que un maltractador s'apropi a menys de 500 metres de la víctima.
A les comarques gironines, com mostren les dades de la Delegació del Govern per Violència de Gènere, la col·locació d'aquest tipus de braçalet ha patit una evolució a l'alça. I és que el 2020, a banda de ser un any de rècord, també suposa un salt substancial respecte als dispositius instal·lats el 2019. Llavors hi havia vuit homes que n'havien de portar. L'increment del nombre de maltractadors (11) ha estat d'un 37%, en un any.
Des de l'any 2009 es van començar a aplicar aquests dispositius electrònics amb GPS a Espanya, que consisteixen d'entrada en un braçalet que normalment es col·loca al turmell de l'agressor i que emet un senyal. A Girona, però, el primer no es va posar fins al 2010.
Des de llavors, a la província, els jutges han demanat que se n'instal·lessin any rere any. Fins a arribar als 42 d'activats en els últims deu anys.
Es tracta d'una eina molt útil perquè és un dispositiu electrònic que permet saber si un condemnat per violència masclista d'alt risc amb una ordre d'allunyament l'està complint. Ara bé, per aquells maltractadors que es consideren d'alt risc, també hi ha l'opció, com també preveu la llei, d'utilitzar la tecnologia per evitar així que l'agressor no es comuniqui amb la seva víctima i no s'hi acosti, fixant una distància mínima. Tot està recollit en el Codi Penal.
Aquest senyal que emet el braçalet el recull un altre aparell, que també ha de portar sempre el condemnat per maltractaments a sobre i que és com un telèfon mòbil. I, finalment, la víctima també ha de portar un altre aparell que permet recollir el senyal dels aparells.
A partir d'aquí, es controla durant tot el dia l'agressor i la víctima. La polsera també és objecte de la ràbia dels condemnats i hi ha casos en què els qui la porten l'han volgut destrossar i inutilitzar.
L'evolució a Girona
L'evolució mostra que entre 2010 i 2014 es passa d'un a tres com a màxim en activitat, però és a partir del 2015 que la imposició d'aquest dispositiu de control puja. El 2015 ja se'n col·loquen cinc; el 2016, quatre; el 2017, vuit. A partir d'aquí hi va haver una baixada el 2018 i cinc maltractadors portaven aquestes polseres GPS. El salt destacat també es veu en els últims dos anys, amb els vuit del 2019 i els onze d'aquest any passat.
2.220 actius a Espanya
A tot Espanya, segons les dades de la Delegació del Govern per Violència de Gènere, hi havia fins a 2.220 polseres antimaltractament actives durant el 2020. Una dada que també és de rècord des del moment de la seva primera instal·lació, l'any 2009. L'evolució d'aquests dispositius es veu clarament des de l'any 2017, quan se superen el miler dels braçalets actius a Espanya, amb 1.019. En els tres últims anys és quan hi ha un creixement més pronunciat. El 2018 ja hi ha 1.183 maltractadors que porten aquests aparells, l'any següent s'escala fins als 1.577 i, l'any passat, ja es van superar els 2.000, segons mostra l'estadística.
