L'arrossegament és un mètode de pesca que, tal com el seu nom indica, consisteix a arrossegar una xarxa de pesca pel fons del mar amb l'objectiu de capturar des de gamba vermella a escamarlans fins a rap, lluç, llagostins... Des de fa anys, a tot el món, l'arrossegament té detractors entre els grups ecologistes pel seu impacte en l'orografia del fons marí i perquè, al mateix temps que capturen els peixos que arribaran a les llotges, també capturen moltes més especies que o s'acaben fent servir per elaborar sopes o seran retornades a l'aigua. I entre aquests anomenats «descarts» és on un estudi de l'Institut de Ciències del Mar i del grup de recerca SeaHealth de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona ha identificat espècies que «contenen molècules amb propietats antitumorals».

El treball, publicat aquesta setmana a la revista Marine Drugs, se centra de manera concreta en els «hàbitats d'agregació de crinoïdeus, uns animals pertanyents als equinoderms, igual que per exemple les estrelles, els eriçons o els cogombres de mar». Aquestes espècies contenen molècules bioactives que «poden ser claus per a la fabricació de nous fàrmacs útils per tractar el càncer, per exemple».

A les costes mediterrànies, els hàbitats d'agregació de crinoïdeus es troben entre els 120 i els 170 metres de profunditat i, segons els autors de l'estudi, «malgrat la seva vulnerabilitat a la pesca, no estan prou protegits, la qual cosa seria clau per a l'elaboració de nous fàrmacs d'origen marí, no només per combatre el càncer, sinó també altres malalties d'origen bacterià o víric». Entre tot el que es descarta del que queda atrapat per les xarxes d'arrossegament, quan treballen sobre aquests hàbitats d'agregació de crinoïdeus, es calcula que un 14% són «espècies portadores de molècules amb propietats antitumorals, antibacterianes, antioxidants o antihipertensives». I un altre 16% de les espècies descartades de dins les xarxes podrien «contenir molècules amb potencial bioactiu».

«Vam localitzar un hàbitat de crinoïdeus als caladors adjacents al port de Blanes d'aquest port i ens vam embarcar en diferents campanyes per aconseguir mostres del descart. Després vam investigar quines d'aquestes havien demostrat amb anterioritat posseir molècules bioactives», explica Alfredo García de Vinuesa, investigador de l'Institut de Ciències del Mar i primer autor d'un estudi on també han participat Montserrat Demestre (ICM-CSIC), Arnau Carreño (UdG) i Josep Lloret (UdG).

En l'estudi publicat a Marine Drugs, també es constata que un «68% de les espècies o gèneres amb molècules bioactives presenten una vulnerabilitat mitjana o alta a la pesca d'arrossegament» i que, per tant, s'hauria d'intentar que la seva explotació fos més controlada. «Al Mediterrani, els fons d'agregació de crinoïdeus són considerats hàbitats sensibles i altament productius, però no estan protegits de l'impacte de la pesca. No obstant això, estem treballant conjuntament amb els pescadors d'arrossegament per aconseguir una explotació sostenible que beneficiï tant els pescadors com aquests hàbitats», detalla García de Vinuesa.