La necessitat que Olot, i per extensió, també les Preses, disposin d'una variant que eviti que el trànsit passi pel mig de la capital de la Garrotxa és un debat que, des de fa molts anys, reuneix defensors i detractors del projecte. Uns parlen d'economia i de la millora de la capacitat exportadora d'una comarca amb una forta tradició industrial. Els altres de medi ambient i d'estudiar bé la variable cost/benefici d'un projecte que veuen més com a part d'una via ràpida de mercaderies entre la Jonquera i Madrid, que no pas d'una variant per a la gent de la comarca. Dubtes, desacords entre partits polítics i ajuntaments de diferents colors a la Garrotxa i lentitud burocràtica a Barcelona. I, mentrestant, a l'avinguda Sant Jordi ; 4.000 camions, un centenar dels quals amb animals vius o morts, que tenen prohibit el seu pas per tot Olot menys per l'avinguda Sant Jordi com si haguéssim de pagar alguna mena de penitència especial». «Que Olot encara no tingui variant és producte de trenta anys de gestió ineficaç tant de les administracions locals com de la Generalitat», assegura l'escultora Duaita Prats, portaveu de la Plataforma No és un vial, és un carrer, que té molt clar que «l'única manera de treure els camions d'Olot és fer una variant» i que aquesta obra, imprescindible a parer seu, «ja s'hauria d'haver fet abans de la construcció del túnel de Bracons i de l'eix Olot-Vic».

A Olot, des de fa molt temps, està interioritzada la denominació «vial» per a l'avinguda Sant Jordi que des de l'associació lluiten per «erradicar del pensament i de les boques de la gent», perquè, pels veïns que hi viuen «això és un carrer que, per culpa de la ineficaç gestió dels diferents ajuntaments i de la Generalitat, està pagant la no adequació de les vies de comunicació al creixement industrial que ha tingut la Garrotxa. És l'ABC de qualsevol gestió, si tu vols incentivar el creixement industrial de la teva comarca, has de planificar les infraestructures necessàries». Per Duaita Prats és «incomprensible» que una capital de comarca com Olot no tingui «des de fa 30 anys una circumval·lació, som l'única capital de comarca que, a dia d'avui, ha de fer servir els seus carrers urbans per al transport de mercaderies».

Una variant que, des de sempre, ha tingut oposició dels moviments ecologistes, però, advertint que «la utopia no pot servir per perpetuar la distopia», Prats apunta que «la variant té detractors perquè és fàcil apuntar-se a les idees que estan més de moda, però cap de les seves propostes aporten cap solució al tema dels campions; perquè la realitat és que l'única solució per treure els camions d'Olot és fer la variant». Des de la plataforma veïnal reivindiquen que voler una variant per a la capital de la Garrotxa no és una postura antiecologista: «Jo en soc, i molts altres membres també, i no ens agrada xafar el territori, però és que el territori ja està xafat; l'avinguda Sant Jordi passa per sobre de la banda est del parc natural de la z ona volcànica de la Garrotxa, xafa els paratges de la Moixina i genera un greuge important a moltes persones que no se'ns té en compte. Les persones també són part de l'ecologia necessària. Aquesta obra no pot deixar de fer-se; no és un caprici, és una necessitat bestial per a molt gent».

Des de la plataforma No és un vial i, per això, diuen, cal treure els camions. Els opositors a la variant diuen que, com que la majoria de la mobilitat és interna de la comarca, la nova obra no impediria que la majoria de cotxes passessin per l'Avinguda Sant Jordi. «Treure els camions d'Olot és l'avenç principal, si s'aconsegueix després de l'ajuntament es podria replantejar temes de mobilitat, però sense una variant no pot tocar res; no és veritat que gairebé tota la mobilitat sigui interna, però treure els camions i els autobusos de la Teisa és primordial. Volem veure a l'avinguda Sant Jordi el senyal de prohibit camions de més de 9 tones, com tenen els altres carrers d'Olot».

Duaita Prats insisteix que «la variant d'Olot s'hauria d'haver fet abans del túnel de Bracons» i, per això, lamenten que «es condicioni la seva construcció al fet que també es facin altres trams del traçat». «La variant d'Olot és la variant d'Olot i no és la variant de les Preses o la variant de la Vall d'en Bas, nosaltres només reclamem la variant d'Olot i no ens posem en altres trams. Simplement donem suport a la variant d'Olot que és increïble que no estigui feta de des de fa trenta anys», insisteix. De la mateixa manera, la plataforma no es posa en el debat tècnic sobre si la variant ha de tenir dos o quatre carrils, perquè «nosaltres simplement volem els camions fora i això passarà en qualsevol de les opcions».