La vacunació de Mossos d'Esquadra i personal d'emergències ha obert el debat de quins col·lectius han de ser immunitzats primer: carters, dependents, advocats o conductors de transport públic es reivindiquen prioritaris, mentre alguns experts aposten per prioritzar els vulnerables.

Després d'iniciar la vacunació del personal sanitari, Catalunya va començar dilluns a vacunar professionals considerats essencials -policies, bombers, personal penitenciari i de Protecció Civil- amb la vacuna d'AstraZeneca, que s'administra a treballadors de fins a 55 anys. La decisió de començar a vacunar els cossos de seguretat i personal d'emergències arriba després que sindicats i el mateix conseller d'Interior, Miquel Sàmper, hagin reclamat reiteradament la priorització d'aquests professionals per la seva labor «indispensable».

No obstant això, segons el president del sindicat de funcionaris CSIF a Girona, Rafa Sánchez, amb aquesta priorització «pot haver-hi un problema», perquè si es vacuna policies per estar en la primera línia «també s'han de considerar altres professionals», com els conductors de metro, personal de Correus o dependents de botigues. De fet, els sindicats UGT i CCOO ja han demanat a la consellera de Salut, Alba Vergés, que s'inclogui la plantilla de Correus dins del personal essencial a vacunar en aquesta primera fase, per ser «el segon col·lectiu amb més afectats», després dels sanitaris.

Altres sectors, com el de l'advocacia, han exigit que els lletrats d'ofici estiguin inclosos en els grups prioritaris del programa de vacunació del servei públic per la seva labor «indispensable» i l'«evident situació de risc» a la qual estan sotmesos.

Però més enllà de decidir qui hauria d'anar primer, hi ha els que sostenen, com el portaveu de la CGT Barcelona, Pedro Ortiz, que no s'hauria de prevaler uns sobre uns altres, sinó que «tots els professionals haurien de tenir prioritat en una vacunació massiva de tota la població», una cosa que només es pot fer si «la patent es fa pública» i es comencen a fabricar vacunes suficients per cobrir la xifra desitjada, un 70% de la ciutadania.

El catedràtic de Medicina Preventiva de la Universitat de Barcelona Josep Maria Ramon considera que existeix un problema d'«ambigüitat» a l'hora de definir el que es considera «personal essencial», perquè no està clara la priorització «entre els més exposats i aquells grups amb una major mortalitat». Segons Ramon, més que per sectors de treball hauria d'establir-se la prioritat en funció dels que són «més vulnerables», cosa que es pot identificar amb la informació disponible, per determinar els grups «on la incidència de la infecció agreuja la seva patologia de base, la qual cosa comporta un major risc de mortalitat».

La presidenta del grup col·laboratiu multidisciplinari per al seguiment científic de la covid-19 de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Silvia de Sanjosé, va comentar que per frenar el virus «hauria estat molt bé començar per la gent més activa», la que té més contactes i, per tant, més probabilitat de propagar-lo. A més, exclou bona part dels professionals essencials que ja han començat a vacunar-se, segons el membre de la secció sindical de IAC-CATAC Carles Membra, que va advertir que això provoca situacions com la de la presó de dones de Wad Ras, on «només el 15% dels treballadors» podran rebre la dosi per tenir una plantilla de 57 anys de mitjana.