18 de febrer de 2021
18.02.2021
Diari de Girona

L'Estat obre la via per reclamar els 490 béns immatriculats per l'Església a Girona

A la província, l'Església catòlica va inscriure 365 centres de culte, 113 terrenys i 12 edificis civils sense aportar cap document acreditatiu de propietat · La publicació de la llista, que la Generalitat va fer a l'estiu, permet presentar reclamacions

18.02.2021 | 00:02
L'Estat obre la via per reclamar els 490 béns immatriculats per l'Església a Girona

El govern espanyol ha fet públic el llistat de béns immatriculats per l'Església catòlica arreu de l'Estat, que en el cas de les comarques gironines ascendeix a 490 propietats: 365 centres de culte, 113 terrenys i 12 edificis civils, entre les quals hi ha obres tan emblemàtiques com la Catedral i l'església de Sant Feliu de Girona, el monestir de Sant Joan les Abadesses o l'església de Sant Esteve de Banyoles. Amb la publicació d'aquest llistat, s'obre una nova via perquè les persones, organitzacions o entitats que considerin que han patit un greure puguin presentar reclamacions, ja sigui per via administrativa o judicial. A Catalunya, la Generalitat ja va fer públic aquest llistat el passat mes de juliol amb un objectiu similar i va crear un servei de mediació per tal de resoldre els casos conflictius.

El Consell de Ministres va enviar dimarts al Congés un llistat amb els 34.961 immobles immatriculats per l'Església catòlica a tot Espanya entre els anys 1998 i 2015, a més de penjar el llistat complet a la pàgina web del ministeri de Presidència. Es tracta, en tots els casos, de propietats que l'Església Catòlica ha registrat al seu nom sense aportar cap títol que n'acredités la propietat. La vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, va ser l'encarregada de presentar l'informe en la reunió del Consell, tot complint així amb una proposició no de llei aprovada el 2017 en què s'urgia el Govern a fer públiques aquestes dades. La identificació d'aquests immobles havia estat una promesa de Pedro Sánchez durant el seu debat d'investidura, el gener de 2020, on es va comprometre a realitzar les modificacions legislatives oportunes per facilitar la recuperació d'aquests béns.

Calvo va recordar que la llista d'immobles que va poder inscriure l'Església catòlica va ser gràcies a una modificació de la llei hipotecària del govern del PP de José María Aznar que va permetre la inscripció dels centres de culte només amb una certificació emesa per l'òrgan diocesà corresponent. Ara, el govern espanyol ha xifrat el nombre de casos, fet que, segons indica, permet «donar transparència» a la situació.

Via administrativa o judicial

En aquest sentit, la vicepresidenta del Govern va remarcar que les immatriculacions es van fer «a l'empara d'una situació legal» que, tot i que pot generar «discrepàncies», s'ha fet «a la llum d'una legalitat» que ha propiciat aquest volum d'immatriculacions. La vicepresidenta ha afirmat que «pot ser contestada» per la via administrativa amb una investigació o per la via jurídica.

Amb la remissió d'aquest informe del Govern al Congrés, el llistat es converteix en públic i tots els particulars que ho desitgi podran presentar les reclamacions que considerin oportunes si estimen que tenen drets previs sobre alguna propietat que ha estat immatriculada indegudament per l'Església.

Es tracta d'un procés molt similar al que va dur a terme el departament de Justícia de la Generalitat a l'estiu, i que, tal com va publicar Diari de Girona, va permetre conèixer que, a les comarques gironines, l'Església catòlica havia registrat al seu nom sense acreditar-ne la propietat un total de 490 propietats, moltes de les quals a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya. Concretament, es tractava de 365 llocs de culte, 113 terrenys (sovint situats al costat de rectories o altres edificis eclesiàstics) i dotze edificis d'ús civil.

L'Església es defensa

En aquell moment, la Conferència Episcopal Tarraconense va negar categòricament els acusacions i va afirmar que l'Església «no s'ha apropiat de res que no fos seu». Ara, la Conferència Episcopal Espanyola també qüestiona, en un document, que hagi estat un privilegi de l'Església Catòlica, sinó que assenyala que aquesta «ha immatriculat els béns que, durant segles, el poble catòlic ha construït i confiat a l'Església per tal que aquesta pogués fer la seva tasca: l'anunci de l'Evangeli, la celebració de la fe i l'exercici de la caritat». Caldrà veure, a partir d'ara, quines reclamacions comencen a arribar i com s'acaben resolent.

El llistat d'immatriculacions a les comarques gironines inclou algunes de les esglésies i centres de culte de la demarcació, però també 113 terrenys (tan rústics com urbans) i dotze edificis de caràcter civil. El llistat també inclou cementiris, complexos parroquials, cases del rector, erites, monestirs i santuaris, entre altres propietats. Les comarques d'interior i de muntanya -Garrotxa (88), Ripollès (89) i Cerdanya (74)- són les que presenten un major nombre d'immatriculacions, tot i que se n'han registrat arreu del territori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook