L'any 1888, 49 gironins van ser condemnats a l'Audiencia de lo Criminal de Girona per cometre furts o robatoris en algun dels municipis del districte. Quasi tots els infractors eren homes -només cinc dones van ser processades per furt- i només 21, menys de la meitat, sabien llegir i escriure. La majoria dels penats eren llauradors, jornalers i artesans, i eren fills «legítims».
El mateix any, dues dones van cometre infanticidi. Totes dues eren solteres i tenien entre 25 i 40 anys, i una d'elles tenia una ocupació de caràcter domèstic. L'altra no treballava. Aquell va ser un any sense assassinats ni homicidis, tot i que a l'Audiencia de lo Criminal de Figueres es van condemnar tres parricidis perpetrats per tres homes que no sabien llegir ni escriure. Un dels parricides tenia més de 60 anys. El més jove, de 18 a 25.
Dos segles enrere, els jutges gironins ja decretaven condemnes i recollien les dades de cada any en anuaris que ara el Consell General del Poder Judicial té digitalitzats. I el 1888, segons consta en l'estadística, l'Audiència va comptabilitzar una mitjana de 110 delictes, a un delicte per cada 1.753 habitants.
En aquells anys posteriors a la Revolució Liberal de 1868, coneguda com «La Gloriosa», l'Audiència de Girona començava a prendre forma. I ho faria encara lluny del seu penúltim emplaçament, la Casa Pastors, que va acollir-la des del 1973 fins al 2012, quan va traslladar-se a l'actual seu a la plaça Josep Maria Lindon. De fet, va néixer el 1883, i ho va fer compartint protagonisme amb la de Figueres, ja que la província estava dividida en dos districtes que es repartien els assumptes segons els municipis adscrits.
En aquell temps, hi havia vigent el Codi Penal de 1870, que va introduir reformes importants, com l'abolició de la pena de l'argolla, que consistia en lligar amb cadenes al coll i als peus al penat i exposar-lo en un emplaçament públic. I en l'anuari de 1888, no hi ha cap menció a condemnes interposades per consum o venda de drogues il·legals. El Codi Penal feia una referència vaga del consum o tràfic de substàncies, i si bé hi havia un apartat dedicat a delictes «contra la salut pública», estaven referits a condicions de salubritat. Més de cent anys després, l'última estadística va comptabilitzar 1.865 delictes a tota Catalunya relacionats amb la venda o possessió de substàncies il·legals.
Aquest no és, però, l'únic dels delictes «nous» que ara s'apliquen i es tipifiquen de forma habitual. Els delictes contra la llibertat sexual, que inclouen tots els referents a violència domèstica i també masclista, tampoc hi tenien cabuda. L'any 2019 es van decretar 435 condemnes per aquests delictes a Catalunya.
En el sentit contrari, cal fer un esment a l'avortament, que estava tipificat com a delicte i establia penes de presó per a la dona i pel professional, i que no es va despenalitzar fins l'any 1983 per a alguns supòsits, tot i que a Catalunya ja s'havia iniciat el camí cap a la regulació amb una llei promulgada el 1936. Amb tot, durant el 1888 no es va condemnar cap persona per aquest delicte.
Suïcidi per «amor»
Una de les dades que integren l'anuari i que resulten més sorprenents són la classificació de gent que es va llevar la vida durant aquell any, així com les temptatives i una descripció de les seves causes. D'entre les «conegudes o presumptes», hi consten «l'amor», «embriaguesa», «pèrdua d'interès o de recursos», «malaltia», «disgustos de família», «pertorbació mental» i «malaltia». El Codi Penal no imposava penes al suïcidi, tot i que a Espanya havia estat vist tradicionalment com un delicte des que va començar a arrelar el cristianisme. En canvi, sí que preveia penes de presó per qui «col·laborés» amb qui volia treure's la vida.
Van ser vuit els gironins que es llevaren la vida aquell any, dels quals set foren homes, i dos més ho intentaren sense sort. Un d'ells ho feu per «amor», segons la classificació. La majoria, però, van anar a parar al calaix de la «pèrdua del seny».
