26 de febrer de 2021
26.02.2021
Diari de Girona

El creixement de la immigració es concentra a les comarques de muntanya i l'interior

Ripollès, Cerdanya i Garrotxa és on augmenta més en percentatge, tot i que en xifres globals el primer lloc és per a l'Alt Empordà i el Gironès

25.02.2021 | 23:56
El creixement de la immigració es concentra a les comarques de muntanya i l'interior

Les comarques de l'interior de Girona -és a dir, el Ripollès, la Cerdanya i la Garrotxa- són les que han experimentat un creixement més gran de la població immigrada, segons les últimes dades de l'Idescat, corresponents a 1 de gener de 2020 (és a dir, just abans de la pandèmia). Tot i això, en xifres absolutes, els principals percentatges d'immigració a la província es continuen trobant, per aquest ordre, a l'Alt Empordà, el Gironès, la Selva i el Baix Empordà. Entre 2019 i 2020, la població estrangera resident a les comarques de Girona va tornar a créixer un 5,2%, exactament el mateix percentatge que l'any anterior. D'aquesta manera, la immigració a Girona continua creixent a un ritme més baix que al conjunt de Catalunya, on la mitjana d'increment se situa en el 8,7%. Pel que fa a la xifra total de població immigrada, és d'un 20,6% al conjunt de la província, un percentatge que augmenta respecte al 2019 (quan es va situar en un 19,8%) però que es troba per sota de les dades recollides dècades enrere, quan el percentatge de població estrangera a la demarcació s'havia arribat a situar en més d'un 22%. En general, la immigració procedent del Marroc és la més nombrosa a totes les comarques, amb dues excepcions: la Cerdanya, on la principal nacionalitat estrangera és la boliviana, i la Garrotxa, on el percentatge més elevat correspon als indis.

A 1 de gener de 2020 hi havia, segons les dades de l'Idescat,un total de 157.771 persones de nacionalitat estrangera residint a les comarques gironines, el que significa un 20,6% del total de població. El Ripollès, amb un increment del 12%, la Cerdanya, amb un creixement de l'11,5%, i la Garrotxa, amb un augment del 10,7%, són les comarques gironines que van experimentar un major creixement percentual de la immigració durant aquell període. De fet, el Ripollès va ser una de les comarques de tot Catalunya on més es va notar aquest increment, només per darrera del Berguedà (19,8%), l'Anoia (13,6%), el Moianès (12,4%) i el Pallars Jussà (12,3%).

Tot i això, cal tenir en compte que les tres comarques, especialment la Cerdanya i el Ripollès, tenen un baix volum de població, de manera que, en termes globals, el major volum d'immigració es concentra a la resta de comarques. En primer lloc se situa l'Alt Empordà, amb un 24,7% de població estrangera, que és la segona comarca de tot Catalunya, després de la Segarra (27,8%), amb un major percentatge de persones procedents d'altres països. Tot seguit es troben el Gironès (21,1%), la Selva (20,7%) i el Baix Empordà (20,2%). En canvi, al Ripollès, malgrat ser la comarca on més incrementa la immigració, aquesta només suposa un 10,2% de la població, mentre que en el cas de la Cerdanya és un 15,5% i, en el de la Garrotxa, un 16,8%. Pel que fa al Pla de l'Estany, la població immigrada representa el 15,1% i ha incrementat un 4,3%.

La xifra més alta de Catalunya

Igual que ja s'havia detectat en anys anteriors, les comarques gironines són l'àmbit territorial de tot Catalunya amb un major percentatge de població estrangera. De fet, si la mitjana de Catalunya se situa en un 16,2%, a Girona incrementa fins al 20,6%. Per darrera seu es troben l'àmbit de Ponent (19,3%), el Camp de Tarragona (17%) i les Terres de l'Ebre (16,7%), mentre que la resta d'àrees compten amb percentatges més baixos.

Per municipis, entre els quatre que presenten un major percentatge a tot Catalunya, n'hi ha dos de gironins. La primera posició és per Guissona (Lleida), on un 52,3% de la població és estrangera. En segon lloc ja hi ha Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà, amb un 44%. En tercera posició es troba la Portella, també a Lleida, amb un 40,8%, i tot seguit hi ha Salt, amb un 39,3%.

Pel que fa al seu perfil, la població estrangera que viu a Catalunya és, sobretot, una població jove, una bona part de la qual es troba en edats actives (un 80,8%) i amb una presència majoritària d'homes (51,6%).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook